Gai Juli Cèsar

Juli Cèsar

va ser un general i polític romà que va crear els fonaments del futur sistema imperial romà al final de la República. Va vestir la toga, la corona i el ceptre d'un general triomfant i va utilitzar el títol d'imperator. Va ser cap de la religió de l'Estat, però sobretot tenia el comandament de tots els exèrcits, la qual cosa li proporcionava el control del poder.

El 60 aC Pompeu va tornar d'Hispània i va formar amb Cras, amic de Cèsar, i amb aquest mateix, el primer triumvirat; la seva filla Júlia es va casar amb Pompeu. Cèsar fou elegit cònsol el 59 aC i el 58 aC va rebre el govern de la Gàl·lia on va lliurar les anomenades guerres de les Gàl·lies que van portar a la conquesta del país en set anys i de les quals va escriure un llibre anomenat De bello gallico. El 56 aC el seu càrrec fou prorrogat per cinc anys i Cras i Pompeu serien cònsols el 55 aC. Va passar a Britània on en arribar va dir allò de “veni, vidi, vinci”. També va divorciar-se de la seva dona (59 aC), acusada de violar secrets sacerdotals, perquè "la dona de Cèsar no només ha de ser honrada, sinó que també ho ha de semblar". Després es va casar amb Calpúrnia.
Cras va morir en la guerra contra els parts el 53 aC i Cèsar ja no va tenir bones relacions amb Pompeu (la filla de Cèsar, Júlia, havia mort el 54 aC). Pompeu fou nomenat cònsol únic el 52 aC i va voler destituir Cèsar. El Senat va demanar a Cèsar la renúncia o se'l consideraria traïdor. El 49 aC Cèsar va decidir passar a l'atac i va creuar el Rubicó, un riu que separava la Gàl·lia Cisalpina d'Itàlia. Pompeu va fugir cap a Grècia i ràpidament Cèsar va controlar Itàlia i Hispània.
Cèsar va obtenir el nomenament de dictador, primer anual (49 aC), després per un període indefinit però curt ( 48 aC) i després per deu anys (45 aC), fins que finalment, el 44 aC, va ser nomenat dictador vitalici. Segons la constitució tradicional republicana, aquest càrrec només es podia exercir durant sis mesos en una situació límit. Malgrat això, aquesta norma s'havia trencat fins i tot abans de Cèsar.
A més en el 46 aC va obtenir la censura per tres anys amb el títol de Praefectus morum, més tard convertida en vitalícia. El 48 aC va ser nomenat cònsol, càrrec que després va ser per cinc anys, i més tard per deu. Va rebre la inviolabilitat dels tribuns i el 48 aC va assumir també el poder tribunici amb caràcter vitalici. El 47 aC va rebre el títol d'Imperator perpetu. Cèsar era a més el cap de la religió de l'Estat; Gran Pontífex (pontifex maximus), i es va fer nomenar Augur (aquests càrrecs es van fer hereditaris).
Diversos Senatus consultus el van facultar per decidir la guerra i la pau, la lliure disposició d'exèrcits, del Tresor, de nomenament dels pretors provincials, direcció del comicis centuriats, nomenament de patricis i altres funcions, honors i títols. El mes del seu naixement va ser anomenat en el seu honor mes Juli.
Així doncs, Cèsar va quedar investit del poder (Imperium) per temps il·limitat i sense compartir-lo. Quan se li prestava jurament s'invocava el Genius del Imperator amb Júpiter i els déus penats del poble romà. Des del 44 aC el cap de Cèsar va aparèixer a les monedes.

MARC QUIÑONERO