La mort de César

En la seva obra "Els dotze Césares", Suetonio ens narra un dels episodis més cèlebres de la història universal, el de la mort de Cèsar a les mans dels conspiradores. Si havíem de fer una llista de les frases més famoses, segurament la molt discutida "Tu també, fill meu" estaria en ella... Un entusiasta lector xilè, Artur Herrera, m’ha transcrit el text que aquí us trasllado...
Quan es va asseure, li van envoltar els conspiradores amb pretext de saludar-li; en l’acte Cimber Telio, que s’havia encarregat de començar, acercósele com per a dirigir-li un prego; mes negant-se a escoltar-li i indicant amb el gest que deixés la seva petició per a un altre moment, li va agafar de la toga per ambdós muscles, i mentre exclamava Cèsar: "Això és violència", un dels Esquerda, que es trobava a la seva esquena, ho va ferir alguna cosa més baix de la gola. Cogióle Cèsar el braç, l’hi va travessar amb el punxo i va voler aixecar-se, però un nou cop li va detenir. Veient llavors punyals aixecats per totes parts, emboliqués el cap en la toga i bajóse amb la mà esquerra els draps sobre les cames, a fi de caure més noblement, mantenint oculta la part inferior del cos. Va rebre vint-i-tres ferides, i només a la primera va llançar un gemit, sense pronunciar ni una paraula. No obstant això, alguns escriptors refereixen que veient avançar contra ell a M. Brut, li va dir en llengua grega: Tu també, fill meu!. Quan li van veure mort, van fugir tots, quedant per algun temps tendit en el sòl, fins que a la fi tres esclaus li van dur a la seva casa en una llitera, de la qual penjava un dels seus braços. Segons testimoniatge del metge Antiscio, entre totes les seves ferides només era mortal la segona que havia rebut en el pit. Els conjurats volien arrossegar el seu cadàver al Tíber, adjudicar els seus béns a l’estat i anul•lar les seves disposicions; però el temor que els enfondiren el cònsol M. Antonio i Lépido, cap de la cavalleria, els va fer renunciar al seu designi.
Soufian Lalouh