LA LLENGUA LLATINA

El llatí era inicialment la llengua parlada a Lacio, una petita comarca de la Itàlia central, al marge esquerre del riu Tíber. El llatí pertany a la família de llengües indoeuropees que es va estendre per Europa i Âsia. A aquesta mateixa família de llengües pertanyen el grec, el sànscrit, l'iranià, l'eslau, el bàltic, el germànic i el celta.

Com es va estendre el llatí? Doncs ho va fer gràcies al poder militar. La ciutat de Roma, que va començar sent un petit poble d'agricultors al segle VIII a.C., es va convertir aviat en la capital del Lacio i més tard va extendre la seva autoritat sobre tota la península itàlica. Les posteriors guerres amb Cartago li van donar el domini sobre el Mediterrani occidental i més tard arribarien a dominar les terres circumdants de tot el Mediterrani.

Al segle I a.C., Roma ja tenia les institucions adequades a la seva nova funció i el llatí era la llengua oficial d'aquest imperi, que va anar suplantant les velles llengües indígenes, excepte on dominava el grec, que va resistir.

El llatí va anar evolucionant lentament i adaptant-se a les particularitats lingüístiques de cada territori. Quan es va trencar la unitat de l'imperi romà per culpa de les incursions nòrdiques, va desaparèixer el puntal principal de la unitat lingüística. Llavors van aparèixer molts dialèctes que es van anar diferenciant fins a formar llengües independents, són les llengües romàniques modernes. Aquestes són onze: romanès, dalmàtic, italià, sard, retoromànic, francès, francoprovençal, occità, català, castellà i portuguès. Les llengües romàniques perdudes són el llatí de les illes britàniques, de Malta i del Nord d^'Àfrica, que s'han extingit.

El llatí tenia una llengua culta i literària i una altra llengua vulgar, parlada per la gent del poble baix i els soldats. va ser aquest llatí, anomenat sermo cottidianus, el que es va difondre i donà lloc a les llengües romàniques.

Judit Vidal Clos