Esparta

Entre totes les ciutats Gregues, Atenes i Esparta han aportat un paper poderós.
D'aquí a que els llatins es hi diguessin els "Ulls de Grècia", perquè la seva rivalitat entre elles és el fonament de l'història grega.
En Atenes, l'home va ser un ciudadà apassionat per la llibertat política, de l'activitat comercial, l'art i la literatura.
En Esparta, l'home va ser únicament un soldat que s'exerceix solament en les virtuds militars i sempre disposat a donar la vida per la pàtria.

ESPARTA, capital de Laconia va ser com una cuitat caserna. Més que una ciutat, era un grup de cinc llogarets situats a la vora dels pantans d'Eurotas.
Esparta mai va estar envoltada de muralles, perquè no en va tenir la necessitat. Laconia, estava envoltada de muntanyes, de les quals són molt fàcils defensar el pas.

ELS ESPARTANS, no els va ser possibles treballar la terra ni dedicar-se al comerç. Van ser un exèrcit invasor que vivia del seu únic treball que era la guerra, tot en ells era la preparació militar. Van ser els guerrers millor adiestrats i més heroics de Grècia; però van desdenyar el benestar i la culturia intel·lectual perquè, segons ells, corrompíen les virtuds marcials. El seu ideal era formar una comunitat militar en la que cada qual per disciplina, tenia l'orgull de sacrificar la seva llibertat i la seva vida per l'interés superior de l'estat.

L'EXÈRCIT ESPARTÀ, l'instrument d'aquelles conquestes van ser l'exèrcit espartà, el primer de Grècia per la seva organització i disciplina. En altres pobles només s'era guerrer en cas de guerra,en canvi l'exèrcit espartà eren soldats professionals, acostumats des de petits a la caça i als exèrcits violents. Dos cops al dia tenien exercicis o maniobres i la pau la consideraven tan sols una preparació per la guerra. Els espartans combatíen de peu, feien servir una capa vermella, cuirassa de bronze, un casc que els hi protegia el cap i la cara, un escut de cuir cobert també de bronze i canalleres o botes de metall anomenades cnémidas. D'armes tenien una espasa curta i una llança. En la formació de combat es presentaven en línea de vuit de fons, units els escuts contra els altres,formaven davant de els homes una veritable muralla. Així acometíen a l'enemic al so de les flautes i cantan un cant de guerra anomenat pean.
Passaven per invencibles gràcies a la seva força i la gran bravura.

ELS JOVES D'ESPARTA, formaven part de l'exèrcit als set,deu anys. Als trenta eren considerats com ciutadans i tenien que casar-se, però sense deixar de pertànyer a l'estat. Portaven uniforme i tenien que asistar tots els dies a els exèrcits, a carreras, salts i manejar les armes.
A aquesta vida austera els espartans hi debien el caràcter i dignitat que tenien. El seu llenguatje era senzill i la seva manera de repondre, curta i mordaç.



" Un argivo decía un día « Existen entre nosotros muchas sepulturas de espartanos », y un espartano le respondió "Entre nosotros no existe ni una sola de argivo" Filipo de Macedonia escribió a los espartanos : « Si entro en Laconia, destruiré vuestra ciudad. » — "Si... " respondieron los espartanos"


http://www.youtube.com/watch?v=7RQm37K-clg
Aquí hi ha un trailer de la pel·licula 300


AINA JUANOLA FALGARONA