Els centaures
Carro d'Ariadna estirat pels centaures
Els centaures tenien la part superior del cos com la d'un home, mentres que, de la cintura per avall, són cavalls. Se'ls creu d'origen asiàtic, i la mitologia índia en diu Grandharvas, déus peluts com simis. Llur nom significa núvols o homes-cavalls que galopen entorn del Sol. Segons la mitologia grega, el primer centaure va néixer d'un núvol i del tessali Ixió, fill d'Ares, déu de la guerra. Ixió havia gosat enamorar-se d'Hera, l'esposa de Zeus, i intentà seduïr-la. Però el déu del cel l'enganyà formant un núvol, Nefele, semblant a Hera. d'aquesta unió va néixer Centaure, un monstre atroç menyspreat per les Gràcies i temut pels homes. Aquest primer centaure s'ajuntà amb les eugues de la vall de Pelió, i així va constituir-se una nissaga d'éssers estranys i salvatges. Habitaven als boscos i a les muntanyes de les regions de Tessàlia, d'Arcàdia i l'Èlide , s'alimentaven de carn crua, portaven arcs i fletxes amb les mans i tenien habituds cruels. Hi havia tanmateix, dos centaures, Quiró i Folo d'orígens i costums molt diferents: eren benèvols, hospitalaris i estimaven els homes.
Hi ha moltes faules sobre els Centaures. Entre elles, figura la llegenda d'Atalanta, la verge dels boscos. Protegida per Artemísia, es dedicava a la cacera. Un dia, els centaures Hileu i Reco la perseguiren i intentaren violar-la. En aconseguir escapar-se'n, els furiosos pretendents incendiaren el bosc per assetjar-la. Però amb l'ajut de la deessa Artemísia, Atalanta, al capdavall amb les seves fletxes matà els dos Centaures.
L'episodi més famós, malgrat tot, és el combat amb els lapites. Pirítoo, fill d'Ixió i rei dels lapites, havia convidat els centaures a un casament. Com que no estaven avessats a beure vi, ben aviat s'embriagaren i intentaren violentar Hipodàmia, la muller de Pirítoo i raptar les dones. Hi va haver una cruel matança entre els centaures i els lapites, fins que aquests aconseguiren véncer llurs hostes i expulsar-los de Tessàlia.

obra de Sanzo Botticelli, en què es representa un centaure i la deessa Atena
Quiró
Fou el més savi i just de tots els centaures. Era fill de Cronos i de Filira. cronos es va transformar en cavall i Filira en euga per escapar de la gelosia de Rea i Quiró va néixer i créixer en una cova de la muntanya Pelió. Quiró era molt savi i prudent, era metge, músic i cirurgià i va ser mestre de personatges tan importants com Asclepi, déu de la medicina, Jasó i Aquiles.
A la seva mort, els déus de l'Olimp van comvertir quiró en la constrel·lació de Centaure en reconeixement a la mort heroica que va tenir en la lluita dels centaures contra Hèrcules. Aquest, sense voler, el va ferir amb una de les seves fletxes enverinada amb la sang de l'hidra Lerne. els dolors de la ferida eren insuportables i el centaure volia morir, però no podia, perquè era immortal. prometeu, que havia nascut mortal, li va canviar la immortalitat pel dret a morir.
Folo
Folo era un centaure que vivia en una cova a Fóloe. Era fill de Sile i una nimfa. La seva aparició a la mitologia grega es deu a un encontre amb Hèrcules, quant aquest anava de camí a Erimant per complir la seva tercera prova. Folo el va acollir a casa seva i li va oferir menjar i vi. els altres centaures, que vivien prop, es van sentir gelosos i van iniciar una lluita amb Hèrculeds, que van perdre. La victòria d'Hèrcules es va deure a les seves fletxes enverinades que podien matar un centaure o un home només de fregar-les. Folo, inpressionat per aquest verí, va córrer a recollir una d'aquelles fletxeds, però amb tant mala traça que li va caure al peu i el va matar.
Judit Vidal Clos.
2 comentaris:
Supongo que sabrás por Luis el especial significado que tiene el centauro Quirón para nosotros :-)
Me ha gustado mucho tu post, especialmente por las imágenes que lo ilustran. La obra de Boticelli la comentamos siempre en clase: la razón sometiendo a la violencia. Ojalá eso fuera siempre así.
Enhorabuena por el artículo, Judit.
En Lluís ja em va dir que vau fer una pàgina a Internet titulada Quiroh de cultura clàssica.
El crèdit de cultura clàssica m'ha agradat molt, sobretot la mitologia grega. Moltes gràcies per fer-me aquest comentari.
Judit Vidal Clos
Publica un comentari a l'entrada