divendres, 23 de novembre del 2007


Com que el crèdit ja s'acaba parlaré de l'acabada del domini Romà al Mediterrani,causada per el barbars i diversos problemes interiors.
S'anomena decadència de l'Imperi Romà al seguit de fets i accions que van provocar la decaiguda i extinció de l'imperi Romà.
L'inici de les crisis es va donar al segle III en la qual va haver una gran inflació i devaluació de la moneda i períodes on es va intentar restablir l'ordre com el Dominat. Va haver canvis polítics molt importants com la divisió de l'Imperi i la instauració de la tetrarquía, però el fet més rellevant en aquest període d'inestabilitat va ser la esglaonada conquesta dels pobles germànics. L'imperi finalment va desaparèixer com entitat política el 4 de setembre del 476, quan Ròmul Augusto, l'emperador de l'Imperi Romà d'Occident, va ser deposat per Odoacro(cap dels heruls). Roma ja havia estat saquejada i no quedava pràcticament gens de l'ordre romà original. Es posa l'any 476 com data que marca definitivament la Caiguda de l'Imperi, perquè en aquesta data ja ni tan sols hi ha algú que diu ser l'emperador d'Occident.

L'època daurada de l'Imperi Romà (període denominat Pax romana, segles I-II),va ser seguit d'una deterioració en les institucions de l'Imperi, particularment la del propi emperador. Va ser així com després de les dolentes administracions de la Dinastia dels Severs, en particular la de Heliogábalo, i després de la mort de l'últim d'ells, Alejandro Sever, l'Imperi va caure en un estat de ingobernabilidad que se li denomina Anarquía del segle III. Entre 238-285 van passar 19 emperadors, que van ser incapaços de prendre les regnes del govern i actuar de forma coordinada amb el Senat, pel que van acabar per deixar a Roma en una veritable crisi institucional. Durant aquest mateix període va començar l'anomenada "invasió pacífica", en la qual diverses tribus bàrbares es van situar, al principi, en els limits de l'imperi a causa de la falta de disciplina per part de l'exèrcit,causada per la codicia dels Generals que esperavan rebre el poder de l'Imperi,cosa que provocava l'ordre erroni a les seves tropes que van abandonar les tastques de defensa fronteriza,conquesta i vigilancia.A més de la ingobernabilidad emanada del poder central, incapaç d'actuar en contra d'aquesta situació. D'altra banda, les guerres civils van arruïnar a l'Imperi, el desordre intern no solament va acabar amb la indústria i el comerç, sinó que també va afeblir a tal punt les defenses de les fronteres imperials que, privades de la vigilància d'antany, es van convertir en portes franques per on van penetrar impunement les tribus bàrbares. Les més audaces van ser els pobles germànics, francs i godos, que van arremetre contra l'imperi, travessant la frontera dels rius Rin i Danubi.

Iván S.
14:20
23/11/07

1 comentari:

Cultura Clàssica ha dit...

Ivàn,
t'has oblidat de posar títol al teu treball.
Lluís.