Opinió personal del crèdit

Crec que ha estat un bon crèdit, tot i que a mi aquest tema, i l'història en general no és que m'agradi molt, però m'ha agradat la manera de treballar tot i que al principi em feia una mica de cosa penjar els treballs al blog i que els pogués veure tothom, però al final preferia fer-ho així perquè resulta més fàcil i més divertit.
La veritat és que amb aquest crèdit he après moltes coses sobre els grecs i els romans i sobretot he après molts mites que ha sigut el que m'ha agradat més.
També he trobat molt bé que els dilluns a més de passar-nos fitxes ens passessis powerpoints perquè és més entretingut i amb les fotografies i els dibuixos et quedes més amb el que t'estan explicant i això no hi ha gaires professors que ho fagin.
Em va agradar molt l'excursió a Empúries ja que hi havien moltes coses i servien per acabar d'aclarir l'assignatura.
El que m'ha agradat més ha sigut escriure amb la canya i la tinta i aprendre a escriure a l'estil romà.
En general aquest crèdit m'ha agradat.

Deucalió i Pirra

En aquella època, els homes van deixar de tenir por del Déus i van deixar d'adorar-los. Es barallaven entre ells, no es tenien respecte, ja no eren capaços de viure junts.

Des del cel Júpiter es va començar a posar furiós, fins que al final es va enfadar tant que va deixar anar l'aigua del cel a la Terra.

Durant nou dies i nou nits, va ploure molt. La Terra va quedar negada i els éssers vius també, excepte dos, un home i una dona triats per Júpiter, ella pel seu respecte amb els Déus, ell pel seu amor a la justícia.Deucalió i Pirra es van abraçar, se'n van donar compte de que els Déus els havien triat.

Van començar a buscar altre persones, però no hi havia ningú més, més tard van veure terra, era el pic del mont Parnàs. Júpiter va ordenar que les aigues baixessin i que el sol tornés a apareixer. Els dos humans van decidir anar a demanar consell a Temis per poder tornar a poblar la raça humana. Van trobar el temple, van entrar i es van posar de genolls davant del seu altar i li van demanar ajuda. Ella els hi va dir : "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits senyits i tireu per l'esquena els óssos de la gran mare". Deucalió i Pirra van inentar fer-li més preguntes, però ells ja havia dit el seu oracle. No entenien el que havien de fer, van estar pensant duran una bona estona fins que al finar Deucalió va descubrir que la gran mare era la Terra i els seus ossos eren les pedres, i ho van intentar. Les pedres que tiraa Deucalió es transformaven en homes i les que tirava Pirra en dones.

L'opinió personal

A mi aquest credit, tot i que al principi em pensava que no seria gaire dievertit i que no m'agradaria, al final m'ha agradat força no moltissim però sí el suficient. Per què gracies a aquest crèdit he apres molts més mites que a mi m'agraden i casi no en s'avia cap. També se molta més cultura que avans respecta a la mitologia grega i romana.

A més a més, m'ha agradat poder anar d'excurssió a Empuries i poder veure l'estatua d'Asclepi, que per cert em va agradar molt per això n'he fet un treball i le penjat al blog.

Aquesta obtativa jo la recomanaria els meus companys.

Això és tot el que tinc a dir sobre l'obtativa que hem fet aquest segon trimestre (CULTURA CLÀSSICA).

El mite d'Asclepi

Asclepi és el deu de la medicina. Fill d'Apol·lo i de Coronis.

Quan Coronis estava embarassada d'Apol·lo, s'enamorà d'Ischys, un arcadi, i Apol·lo informat d'això per un corb, que havia enviat per a vigilar-la, o, segons Píndar, pels seus propis poders profètics, envià a la seva germana Artemis per matar Coronis. Artemis destruí a Coronis a casa seva aLacercia a Tessàlia a la riba del llac Baebia. D'acord a Ovidi i Higini fou el mateix Apol·lo qui matà Coronis i Ischis. Quan el cos de Coronis anava a ser incinerat, Apol·lo, o Hermes segons Pausànias, salvà Asclepi de les flames i el portà a Quiró el qual instruí al noi en l'art de la curació i la caça. D'acord a aquestes tradicions Asclepi nasqué a Tricca a la Tessàlia i altres exposen que nasqué en el decurs d'una expedició conduida pel seu pare Flègies al Peloponès al territori d'Epidaure i que l'exposà al mont Titteion, antigament anomenant Myrtion. Allí fou alletat per una cabra i vigilat per un gos fins que el trobà el pastor Aresthanasque el trobà envoltat d'un halo brillant.Ja de gran diverses tradicions locals esmenten a Asclepi capaç de curar els malalts, sinó també de ser capaç de reviure els morts. La forma en que Asclepi adquirí aquest don són dues. Apol·lodor diu que rebé d'Atena la sang de la Gorgona i la sang de les venes del cantó esquerre de la mateixa Atena posseïa la capacitat de restaurar la vida als morts. L'altra tradició explica que un cop estava a casa de Glauc a qui havia de curar. Mentre meditava com fer-ho aparegué una serp que s'enroscà sobre el seu bastó i el matà. Una altra serp aparegué tot seguit duent unes herbes a la boca amb les que el revisqué. A partir de llavors Asclepi feu servir la mateixa herba per reviure els morts. Diverses persones sobre les que es creu que Asclepi havia reviscut es mencionen a l'Escolàstica de Píndar i per Apol·lodor. Quan estava exercint aquest art sobre Glauc, Zeus el fulminà amb un llamp per tal d'evitar que els homes escapessin de la mort. Però a petició d'Apol·lo, Zeus col·locà a Asclepi entre els estels. També es diu que Asclepi formà part de l'expedició dels argonautes i de la cacera del senglar de Calidó.

COMENTARI SOBRE CULTURA CLÀSSICA

Aquest crédit(cultura clàssica),he aprés moltes coses sobre la mitologia grega i romana. Aquest tema no és que m'apasioni gaire, però de la manera que ho em fet m'ha semblat molt divertit i interessant, curiós; fer servir els ordinador, powerpoints...

La excursió a Empúries em va semblar molt interessant i divertida, el que més em va agradar va ser el museu i veure la gent com vivia en aquelles èpoques.

També m'ha agradat molt escriure sobre papir amb la canya i tinta xinesa, perque no ho havia fet mai.

HEFEST

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena.

Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va expulsar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.

Prenent com a base argila, Hefest va crear la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Hom creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'ornament va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre.

Hera li va demanar a Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a desgrat dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del què una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor.

Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa d'Hefest a canvi que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.

Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran aldarull a l'Olimp.