HERMES

DESCRIPCIÓ: Hermes es un deu que se'l descriu com un deu d'astuts pensaments, lladre, cuatrer de bueys, señor dels somnis, espía nocturn, guardiá de les portes ...El caracter principal d'Hermes, consisteix en el seu paper d'herald dels deus,

El seu carácter original de divinitat de la naturaleza arcana desapareix gradualment a les llegendes.
Era missatjer, quant es requería inteligencia per aconseguir l'objecte desitjat. Hermes era també el deu de la prudencia l'habiliat en totes les relacions d'intercambi social.
Hermes va inventar el foc, la siringa i la lira, Hermes inventa varis tipus de carreres i l'esport de la lluita, i per això es el patró dels atletes.
Els seus simbols son el gall i la tortuga. Espot reconeixer per la seva bossa, les sandalies aladas, el seu sombrer d'ala ample el la seva vara d'herald. Hermes va ser un lladre des del dia que va neixer

Caribdis i Escila

Escila i Caribdis, en la mitologia grega eren dos monstres marins que habitaben els costats contraris d'un estret, eren la personificació dels perills de la navegació proc de remolins i roques. Escila era una criatura enorme de dotze peus y sis llargs colls, cada un amb un cap amb tres fileres de dents amb els que devoraba a qualsevol presa que tenia al seu abast, i vivia en una gruta del precipici.

Al costat oposat hi vivia Carabdis, el remolí, que quan empassava les aigues del mar tres vegades al día, devoraba qualsevol cosa que se li apropés.

Quan l'heroi grec Ulisses va passar entre mig d'elles, va ser capaç d'evitar Caribdis, però Escila es va apoderar de sis dels seus mariners del vaixel i els va devorar.

En epoques posteriors es creia que la posició geogràfica de aquest perillós pas era l'estret de Mesina, entre Italia y Sicilia, amb Escila al costat italià. Diu la llegenda que Escila era una bella dona a la estimava un deu marí, que habia sigut transformada en monstre per la seva celosa rival, la bruixa Circe

TRAJES ROMANOS

SUBLIGAR, SUBUCULA Y FASCIA PECTORALIS

Los romanos son diferentes que los griegos llevaban ropa interior de lino llamado el subligar o subligaculum eran como unos calzondillos de la epoca antigua pero aora en la epoca actual los usan los obreros.La subucula era una túnica interior con la que los romanos incluso dormían( como un pijama ).Las mujeres también llevaban subligar y subucula como las griegas i tambien llevaban una banda de tela para sujetar los pechos llamada fascia pectoralis.

LA TÚNICA

Vestido echo de lana formada por dos piezas de telas cosidas y ceñido con un cinturón.Los hombres llevaban
la túnica hasta las rodillas por la parte frontal y más larga por detrás .El complemento mas usado de la túnica era una banda de púrpura ( clavus ). La tunica mas especial se llamaba palmata que la llevaban los generales triunfadores en los desfiles.

LA STOLA Y LA PALLA

La stola era el traje que la mujer romana casada llevaba sobre la subucula;era largo hasta los pies y se aguantaba con un cordon por las caderas i con un cinturón bajo los pechos (zona). En epocas antiguas fue sistituida por la tunica delmatica utilizada por los hombres en lugar de la toga.

La palla era un manto que las mujeres utilizaban cuando salian en público cubriéndose lo cabeza .

Gisela & mariana & patricia

Avenç Musical

Els grecs , abans utilitzaven una musicalitat melòdica basades en tres tetracords desendents, amb la escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les bariacions melòdiques; com ara el diatònic, i el hanarmònic els grecs atribuïen un significat expressiu.

La notació va ser alfabètica, i es reconeix gràcies com Pitàgores, Pultrac i altres.

Encara es conserva alguns fragments; com ara odes, himnes, preludis, lieds, etc. Quan es va produir la fi del món antic, la música religiosa combinada amb la música bizantina van ser els únics que van durar més segles.

• Alguns músics romans i grecs:

• Aristòclides
• Atenodor de Teos
• Baqueides
• Bacqueu
• Bacqueu el vell
• Batalos
  
• Batil·le

Músics més destecats de l'història clàssica, i d'altres:

• Antoni Vivaldi
• Bethoveen
• Wolgfang Amadeus Mozart
• Shubert
• Shuman
• J.S.Bach
• Heller
• Bhrams
• Haëndel

Dionís

En la mitologia grega, Dionís (també conegut com a Bacus i Acratòforos) és el déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i de les festes, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra. Se'l coneixia també com Bacus de sobrenom Adoneu, nom d'origen desconegut, possiblement traci o lidi. Amb el nom de Bacus va passar a la mitologia romana identificant-se amb Liber Pater.
Dionís és fill del déu Zeus i Sèmele, una mortal, filla de Cadmo, rei de Tebes. Sèmele demana a Zeus que li mostri tot el poder que té, i Zeus, rei dels déus, mostra amb una gran força tot el seu potencial. En veure el gran poder de Zeus, Sèmele es mor de la por que sent; aleshores el déu, que sap que Sèmele està embarassada, li agafa el nadó que porta a la panxa i se'l cus a la cuixa. Al cap de sis mesos, diu el mite, va néixer Dionís.
Quan Dionís va néixer, Hera, la esposa de Zeus entrà en còlera i demanà als Titans que acabassin amb la vida del petit Dionís, de tal manera que fugiren els desitjos de qualsevol deessa o mortal cap al seu marit. Els Titans varen fer la seva tasca ràpidament, destroçant el cos del petit i ficant els seus a cuinar.
Ara bé, la seva avia, Gea, mare de Zeus, havia vist l'horrible crim i va agafar els trossos del petit déu i els va ajuntar donant-li una forma aproximada al que va ser el déu original, essent aquest l'origen de les deformitats de Dionís.
Dionís va rescatar la seva mare dels inferns per traslladar-la a l'Olimp, on va viure com a immortal amb el nom de Tione.

Dionís, va ensenyar als mortals com conrear la vinya i com fer vi. Era bo i amable amb qui ho honrava, però duia la bogeria i la destrucció a qui ho menyspreava a ell o als rituals orgiàstics del seu culte. D'acord amb la tradició, Dionís moria cada hivern i renaixia en la primavera. Per als seus adeptes, aquest renaixement cíclic, acompanyat de la renovació estacional dels fruits de la terra, encarnava la promesa de la resurrecció dels morts. Els ritus anuals en honor de la resurrecció de Dionís van evolucionar gradualment cap a la forma estructurada del drama grec, i es van celebrar importants festivals en honor del déu, durant els quals es realitzaven grans competicions dramàtiques. El festival més important, les Grans Dionisíaques, tenia lloc a Atenes durant cinc dies de cada primavera. Per a aquesta celebració els grans dramaturgs grecs Èsquil, Sòfocles i Eurípides van escriure les seves magnífiques tragèdies. Després del segle V aC., Dionís va ser conegut per als grecs com Bacus.

Emporion

Les excavacions que, desde principis del segle, han tornat a la llum les ruines de la antiga ciutat anomenat Emporion, (Empúries, una ciutat que va ser colonitzada per els grecs, durant molt de temps.) permetien conèixer millor un d'aquests establiments abans de la conquista romana.Desprès de una primera instalació de la ciutat vella de Sant Martí d'Empúries, probablament a mitjans del segle sis abans de crist, la colònia es va desplasar cap al sud, el que li denomina com el nom de la Neàpolis.Aquesta estava rodejada per una poderosa muralla destinada ensencialment a protegir a la ciutat del seu Hinterland. La seva única porta conservada estava flanquejada per dos torres de planta rectangular i un megalític. El port també es parcialment conegut.

Poc queda de la arquitectura doméstica de la ciutat grega de Emporion. La major part dels edificis conservats i dels barris de habitacions corresponen a estructures renovades en els períodes helenístics o romà. Apart, la disposició general permeteix deduir un urbanisme de nova planta, organitzat sobre la base en forma quadriculat amb carrers que es creuen en angle recte i les cases estructurades en funció d'aquests carrers i dels seus faxades.

Temples i edificis públics del període de fundació o de èpoques lleugerament posteriors són, per exemple, el Asklepion (temple dedicat a Asclepeio) i un Serapeum (temple dedicat a Serapis) bastant posterior. El temple més antic probablament era el dedicat a Artemisa de Éfeso, però no s'ha conservat.Un altre temple cosegrat a la mateixa divinitat està mencionat en el "emporio de Dènia". Un temple a Afrodita es troba a Sagunto. En general, la major part dels elements de època grega han deesaparegut, però una de les seves ideies van ser les reconstruccions posteriors. Els focus colonials van tindre poc contacte amb les creacions artistes indígenas, tenin clar que de haver influit parcialment sobre elles. Les transformacions arquitectòniques de la època romana van ser tan radicals, a cosecuència del pes de la romanotzació, que van trencar amb les creacions anteriors.

La estàtua de Asclepio, descoberta a Empúries, és una obra exepcional en aquesta zona occidental del Mediterrani, i no sembla com el del segle quart abans de crist. Representat de peu en posició frontal, vestida fins als peus, aquesta figura masculina, escolpida en un estil amb fé dels models delclassis-me grec, planteja el problema de la portació o de la fabricació local de aquestes obres de art, cosa que la distància que separa a aquesta obra monumental de les petites imatges de terracota trobats en diverssos santuaris es cosiderable; en efecte, al no tindre gran número de exemplars intermedis entre la escultura monumental de Empúries i els petits objectes, esd difícil jutjar una producció general i continuada.

Les figures petites de bronze representen més frequentmentment els contactes amb el món grec en el camp de la escultura. S 'han pogut pogut distingir les petites estàtues de importació, a props als models metropolitans, de les fabricades en la Península Ibèrica per imitació de les produccions importades. La gran varietat de ceràmiques trobats a Empúries afirma la activitat del comerç durant el segle sis i la vitalitat de colònia, principalment documentat per la presència de productes àtics.

Nota: És el millor treball que he publicat, mi he dedicat molt de temps i esforç i llegir molt fa que la teva ment i la consiència treballi més; "sols passa això, si el autor del que fa el treball està motivat i tinguis ganes de fer-ho, o si no, perque fa aquest crèdit?

Aquest es la meva opinió, si hi ha algú en contra, ho respectaré" faltes d'ortografia", però sempre amb un motiu raonable i coerent.