Les aventures amoroses de Zeus

Amors de Zeus: Io, Cal·listo, Alcmena, Leda, Ganímedes.

Io:

Quan Zeus va intentar seduir una sacerdotessa d'Hera anomenada Io, aquesta va fugir. Aleshores el déu es va convertir en una densa boira per atrapar-la i prendre-li la virginitat. Posteriorment va transformar la noia en una vedella per amagar-la de la ira d'Hera. Però la deessa, desconfiada, va posar-la sota la vigilància d'Argos, un monstre de cent ulls. De Zeus i Io va néixer Èpafos

Cal·listo

Cal·listo era una nimfa del bosc, una de les companyes d'Àrtemis que havien fet vot de viginitat. Com que defugia els mascles, va ser seduïda per Zeus sota la forma d'Àrtemis i en va quedar embarassada. Un dia que Àrtemis i les seves companyes es van banyar en una font, Cal·listo es va veure obligada a despullar-se i a descobrir el seu embaràs. Àrtemis la va castigar per trencar el seu vot transformant-la en ossa. Finalment Zeus la va convertir en la constel·lació de l'Ossa Major.

Alcmena:

Alcmena era la fidel esposa d'Amfitrió, rei de Tebes. Zeus se'n va enamorar i per posseir-la va prendre l'aparença d'Amfitrió quan aquest era a la guerra. D'aquesta manera van passar la nit junts i de la seva unió de Zeus i Alcmena va néixer Hèracles.

Leda:

Zeus es va enamorar de Leda, l'esposa del rei d'Esparta, Tindàreu, i s'hi va unir sota la forma de cigne. Però, com que tot seguit va ser posseïda pel seu marit, va quedar embarassada de tots dos. D'aquestes dues unions va pondre dos ous, dels quals van néixer dues filles, Hèlena i Clitemnestra, i dos fills, Càstor i Pòl·lux.

Ganímedes:

Ganimedes era un adolescent troià que feia de pastor. Era el més bell dels mortals, tant que Zeus se'n va enamorar i, transformat en una àguila, el va raptar i se'l va endur volant fins a l'Olimp. Allà dalt va esdevenir el coper de Zeus: li servia el nèctar, la beguda dels déus.

El mite de cupido i Psique

El mite de Cupido (Eros, Amor) i Psique, que coneixem per una història explicada a les Metamorfosis d'Apuleu, és un mite romàntic que conté molts elements propis del conte tradicional i les històries de fades.Hi havia un rei que tenia tres filles. La més jove, Psique, era tan bella que el poble va deixar de venerar Venus (Afrodita) i va traspassar la seva adoració a la noia, que, tanmateix, s’hauria estimat més ofertes de matrimoni que no pas honors divins. Venus, enrabiada perquè la princesa li havia usurpat el seus ritus, tot i que involuntàriament, va resoldre castigar-la. Va ordenar al seu fill Cupido que fes que Psique s’enamorés de la criatura més lletja que trobés. Però quan la va veure, en va quedar enamorat i no va poder obeir les ordres de la seva mare. Va demanar a Apol•lo que comuniqués al pare de Psique un oracle segons el qual Psique s’havia de preparar per a casar-se o estar-se, guarnida amb el seu vestit de núvia, en el cim d’una muntanya solitària, on un esperit diabòlic la prendria per esposa. Amb molta pena el rei va obeir. Però una brisa suau de Zèfir es va endur volant Psique des de la muntanya cap a una vall amagada, on va veure un palau meravellós amb portes guarnides amb pedres precioses i torres d’or. Hi va entrar i va ser complimentada per mans invisibles. Una veu cordial la va guiar i li va advertir que no havia de témer res. Quan va fer-se de nit va anar al llit, on se li va unir Cupido en forma humana. Li va dir que ell era el seu marit, i que ella tindria una vida d’allò més feliç només que s’estigués de voler esbrinar qui era ell o d’intentar veure’l: si no li feia cas, el seu fill seria privat de la immortalitat que altrament heretaria.Va començar a estimar-lo profundament. Tanmateix, al cap de pocs dies es va sentir molt sola –ja que no veia ningú– i va demanar al seu marit invisible si la podien visitar les seves germanes. A contracor, ell es va avenir a anar-les a buscar; però al mateix temps li va advertir que no fes cas de les preguntes de les germanes sobre la identitat d’ell. Zèfir, el vent de l’oest, les va portar volant al palau, com hi havia portat Psique, i així que la van veure, es van posar follament geloses. En una segona visita les seves germanes van descobrir que Psique mai no havia vist el seu marit, i la van terroritzar fent-li creure que aquest es convertiria en una serp que es ficaria reptant dins del seu ventre i la devoraria a ella i el seu fill. Indecisa primer entre les advertències del marit i la importunitat de les germanes, finalment va acabar cedint la curiositat i la por, i quan va anar al llit es va endur una llàntia i una daga. Quan Cupido es va haver adormit, va encendre el llum i li va enfocar la cara, aixecant la daga per matar-lo. Però quan va veure els bells trets del déu de l’amor es va sobresaltar tant que va vessar una gota d’oli calent de la llàntia damunt la seva espatlla, i Cupido es va despertar. Cupido, que va adonar-se que Psique ara sabia qui era i que el seu secret es descobriria, es va aixecar i va fugit.Psique, desesperada, el va buscar pertot arreu, però va ser en va. Quan les germanes es van assabentar de la identitat del seu marit, també s’hi van voler casar, però quan, en intenta imitar-la, van saltar de la muntanya amb els vestits de núvia, van morir en caure damunt les roques que hi havia a sota. Mentrestant, Psique vagava en cerca de Cupido, i, com que no va rebre cap ajut de Juno (Hera) o Ceres (Dèmeter), que no podien ajudar un enemic de la seva companya, la deessa Venus, va acudir al palau on vivia la mateixa Venus. La deessa la va deixar passar, però la va convertir en esclava i li va assignar feines impossibles de realitzar. Primer va haver d’endreçar una habitació plena de gra abans que es fes fosc; una colònia de formigues la va ajudar a classificar els diversos tipus de gra en piles. Tot seguit Venus va dir a Psique que portés una madeixa de llana d’un ramat d’ovelles menjadores d’homes; aquest cop una canya li va dir com podia obtenir la llana, quan les ovelles estiguessin adormides a la tarda. Després Psique va haver d’omplir un gerro amb aigua del riu Estix en una part muntanyosa de l’Arcàdia; una àguila que devia un favor a Cupido es va presentar a temps i va anar a buscar l’aigua. Finalment va haver d’obtenir una gerra que contingués bellesa de Prosèrpina (Persèfone). Psique es va adonar que aquesta ordre significava que havia de morir, atès que Prosèrpina era la reina dels Inferns; així, va pujar a una torre alta, resolta a matar-se saltant daltabaix. Però la torre es va adreçar a Psique i li va donar acurades instruccions sobre com havia de complir la missió. Va entrar a la mansió d’Hades pel Tènar, al Peloponnès, portant dos òbols i dos pastissets. Amb aquestes llaminadures va aplacar dues vegades Caront i Cèrber, alhora que s’escapolia d’un seguit de trampes que Venus li havia parat. Prosèrpina li va oferir una cadira i un àpat, però ella sàviament va seure a terra i es va limitar a menjar una mica de pa. La deessa també li va donar una gerra corresponent a la demanda de Venus, acuradament tancada. Aleshores Cupido, que enyorava desesperadament la seva dona perduda, es va acostar al tron de Júpiter i va confessar la seva desobediència, argumentant que Psique ja havia rebut prou càstig i pregant que se li permetés fer-la la seva legítima esposa. Júpiter hi va consentir. Però mentrestant Psique, que s’acostava al passatge que portava al món dels vius, es va sentir assaltada per la curiositat i desitjava amb tantes ganes recobrar l’amor de Cupido que no va poder estar-se d’obrir la gerra que li havia donat, passant per alt el consell de la torre que no ho havia de fer; tot seguit la va vèncer un son mortal, que era el que la gerra contenia en realitat. Va ser en aquest estat que Cupido la va trobar, però la va fer reviure i se la va endur a l’Olimp. El casament de Cupido i Psique va ser celebrat pels déus. Venus va enterrar la còlera i Júpiter mateix li va allargar un vas de nèctar que la feia immortal. Va donar una filla a Cupido, Voluptat (Plaer).

Què Va Ser La Marató?

La Batalla i el seu orígen:

Aquesta batalla va consisitir en que els perses volien conquerir una part de Grècia anomenat Marató, que era la part més dèbil de tota Grècia.
Els atenencs, al saber que Erètria havia perdut,van començar a passar a l'atac,
però no tots estaven a favor de l'atac, i com que no estaven d'acord,van aplicar la democràcia:Van fer vots i, finalment van atacar.

La majoria de la infanteria dels perses eren arquers i d'altres...

L'estratègia dels grecs eren avcançar els arquers, uns 200 metres fins arribar al seu límit de puntaria i cansanci.Desprès dels arquers van entrar en atac les infanteries pesants, però això era preferiblament que els arquers perses tenien més temps per el seu atac.

Així, finalment els perses s'adintraven dins les terres de Grècia, però en aquell mateix temps, els hoplites eren més forts que les tropes perses i les piques que duien els grecs eren més potents i donaven més bons resultats que les llances i espases dels perses. L'avantatge era que els arquers grecs tenien més bona armadura.

Durant la batalla, els perses entraven i es desplaçaven cap el centre del territori que ocupaven, cosa que els grecs van anar envoltant els perses i per els costats els anavan aniquilan.Finalment, els perses es veien acorrelats i de la por, alguns van continuant lluitant i van morir i d'altres que van fugir corrents caps els seus vaixells, sent perseguits per els grecs.

En resum, que els grecs van guanyar la batalla contra els perses, i per confirmar-ho, un dels soldats grecs va anar a comunicar la victòria, d'haber guanyat la batalla i protegir la ciutat de Marató, al arribar el soldat grec a Atenas , es va morir per cansanci dels esforsos del recorregut que habia fet; la distància entre Marató i Atenes són de cuarenta-dos i pco kilòmetres ,...aquest soldat grec es deia Filípides.

Recorda: Ara, per comemorar-ho es fan maratons de una certa distància, que és de cuaranta-dos i tres centes i pico de kilòmetres o l'altre que es una mitja marató que equival a vint-i-dos kilòmetres.

TÀRRACO

Tàrraco (del llatí Tarraco) fou la ciutat romana capital de la Hispania Citerior i després de la Província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Els orígens de Tàrraco es troben en una petita guarnició romana que els germans amb en Gneu i Publi Corneli Escipió deixaren durant la Segona Guerra Púnica, l'any 218 aC. Aquest primer assentament (situat al costat d'un oppidum ibèric, probablement Cesse) aviat va esdevenir una important base militar que donà lloc a la ciutat de Tàrraco.

Tàrraco fou la principal base d'hivernada dels exèrcits romans a Hispània que iniciaren un llarg i complex procés d'incorporació de les terres peninsulars al nou ordre polític, cultural i econòmic de la romanitat, on Tàrraco va jugar un paper fonamental.

L'any 45 aC, Juli Cèsar li va concedir l'estatut de colònia romana de dret romà, (Colonia lulia Urbs Triumphalis Tarraco). Posteriorment, l'any 27 aC, A, qui va residir-hi entre els anys 26-25 aC i seguia les operacions militars de la cornisa cantàbrica, li va concedir la capitalitat de la província Tarragonense dins de la nova organització provincial. S'inicià aleshores l'aplicació d'un programa dirigit a dotar a la colònia romana d'un alt nivell urbanístic i monumental, d'acord amb la importància i significació de la ciutat. Tàrraco va arribar al seu màxim prestigi durant el segle II dC.

la primera legio

L'exèrcit romà va evolucionar molt des de l'època de la monarquia i l'equipament de les tropes i la seva disposició tàctica va variar notablement.Estava formada per diverses categories de tropes classificada segons el seu equipament.L'armament no era uniforme.La unitat de la legió era la centúria,composta llavors per 30 homes.Els prínceps eren l'elit de la legió, format per individus joves bé equipats.Cada manipul, al formar la línia de batalla, deixava un espai entre el manipul consecutiu suficient com perquè la centúria situada darrere pogués pansa a lluitar en primera línia.

Toga romana (Hombres)

Toga La toga romana era el vestit que es posaban els romans. La toga, tenía forma elíptica y media 5 metros de largo por 3,5 de ancho. De color blanco. El toque en el vestir la toga consistía en pasar una tercera parte de la misma por la parte delantera izquierda y enganchada en la espalda. La Toga praetexta llevaba una franja purpura en todo su borde y la portaban los sacerdotes y altos funcionarios y jovenes libres. Tipos de togas :

• La toga candida : La toga candida la llevaban los aspirantes a cargos publicos. En llatí candida quiere decir un color muy blanco i por eso oi en dia a los candidatos k se presentan en una seleccion se llaman "CANDIDATO".
• La toga praetexta : Llevaba una franja purpura en todo su borde y la llevaban los sacerdotes y altos funcionarios y jovenes libres.
• La toga virilis : La llevaba los jovenes, al alcanzar a los 17 años. El 17 de Marzo de cada año se celebraba la fiesta de la Liberalia cuando el joven se declaraba mayor de edad.
• La toga purpúrea : Estaba bordada en oro i la llevaba los Emperadores.
• Toga sórdida : Era una muestra de luto i lo llevaban los reos

Aveces para tapar la cabeza se hacia por la parte de la espalda pero eso solo se hacia para actos religiosos.La toga, a lo largo de la Historia ha sido la prenda de vestir de mas personalidad. Gisela i mariana i patricia