
Aquesta batalla va consisitir en que els perses volien conquerir una part de Grècia anomenat Marató, que era la part més dèbil de tota Grècia.
Els atenencs, al saber que Erètria havia perdut,van començar a passar a l'atac,
però no tots estaven a favor de l'atac, i com que no estaven d'acord,van aplicar la democràcia:Van fer vots i, finalment van atacar.
La majoria de la infanteria dels perses eren arquers i d'altres...Els atenencs, al saber que Erètria havia perdut,van començar a passar a l'atac,
però no tots estaven a favor de l'atac, i com que no estaven d'acord,van aplicar la democràcia:Van fer vots i, finalment van atacar.
L'estratègia dels grecs eren avcançar els arquers, uns 200 metres fins arribar al seu límit de puntaria i cansanci.Desprès dels arquers van entrar en atac les infanteries pesants, però això era preferiblament que els arquers perses tenien més temps per el seu atac.
Així, finalment els perses s'adintraven dins les terres de Grècia, però en aquell mateix temps, els hoplites eren més forts que les tropes perses i les piques que duien els grecs eren més potents i donaven més bons resultats que les llances i espases dels perses. L'avantatge era que els arquers grecs tenien més bona armadura. Durant la batalla, els perses entraven i es desplaçaven cap el centre del territori que ocupaven, cosa que els grecs van anar envoltant els perses i per els costats els anavan aniquilan.Finalment, els perses es veien acorrelats i de la por, alguns van continuant lluitant i van morir i d'altres que van fugir corrents caps els seus vaixells, sent perseguits per els grecs.

En resum, que els grecs van guanyar la batalla contra els perses, i per confirmar-ho, un dels soldats grecs va anar a comunicar la victòria, d'haber guanyat la batalla i protegir la ciutat de Marató, al arribar el soldat grec a Atenas , es va morir per cansanci dels esforsos del recorregut que habia fet; la distància entre Marató i Atenes són de cuarenta-dos i pco kilòmetres ,...aquest soldat grec es deia Filípides.
Recorda: Ara, per comemorar-ho es fan maratons de una certa distància, que és de cuaranta-dos i tres centes i pico de kilòmetres o l'altre que es una mitja marató que equival a vint-i-dos kilòmetres.


5 comentaris:
Bé, Kopil!
Únicament hi ha algunes coses millorables: potser la lletra és massa gran i hi ha espais en blanc.
un bon treball però masa espai m' agradat he
has fet molt be kopil
Primerament, dir-te que espero que els teus dubtes sobre Orfeo hagin quedat resols.
Ara parlant del teu treball, es un tema peculiar ja que tothom ha sentit a parlar dels principis dels maratons pero trobo que de tota aquesta gent , poca sap com van començar. El teu treball m'ha agradat, esta ben explicat i aquesta vegada hi ha menys faltes pero encara n'hi ha que "espanten"una mica. Bueno, en resum, un bon treball
LA FOTO DEL PRINCIPI ESTÀ MOLT BÉ
Publica un comentari a l'entrada