art grec

Les etatues gregues solien ser molt simetriques, el que se solia representar eren els deus i les deeses. Els homes sempre es representaven nus pero les dones semre se representaven vestides menys afrodita que se la representaba nua perque perque representaba la vellesa.

Les escultures que els grecs feien eren molt simetriques i perfectes. La estatura ideal de les persones gregues era:

Que el cos habia de fer set i mig o set caps en els homes. I la bellesa d'una dona no era ser primeta, solien ser plenes i molt palides.

Un kouros (plural kouroi) és una estàtua d'un home jove, datada a partir del Període Arcàic de l'art greg (sobre 650 al 500 adC). Els primers kouroi estaven fets de fusta i no s'han conservat, a partir del segle VII, però, els grecs van aprendre dels egipcis l'art de tallar la pedra amb eines de ferro i van començar a esculpir kouroi en pedra, generalment marbre procedent de les illes de Paros i Samos.
En grec antic la paraula kouros significava ‘home jove’, i fou utilitzada per Homer per a referir-se als soldats joves. Des del segle V la paraula es referia específicament a un adolescent, però no a un nen. Des dels anys noranta del segle XIX els historiadors de l'art han utilitzat aquesta expressió per a referir-se a aquest tipus d'estàtues masculines nues. Els kouroi també eren coneguts com Apol·los, perquè es creia que totes aquestes estàtues representaven al deu.
Els kouroi van ser creats en una època en la que Grècia estava sota la influència cultural de l'Antic Egipte. Es pot veure en la seva característica posició rígida del cos, reminiscència de les estàtues dels reis egipcis. Els grecs haurien vist aquestes estàtues quan visitaven Egipte com a mercaders o soldats mercenaris, o indirectament a través de la influència de Creta. Els kouroi estan representats gairebé sempre dempeus amb els braços als costats i els punys apretats. Alguns tenen el braç una mica estirat endavant, presentant una ofrena. Sempre tenen la cama esquerra una mica avançada, posició també característica en l'escultura egípcia.
Gairebé sempre estan nus. Poden portar una cinturó i, en ocasions, botes. Les caries i caps mostren una clara influència cultura de l'illa de Creta: porten el cabell llarg i trenat o recollit a l'estil de creta, i els ulls són ametllats. A l'igual que la figura femenina koré, els kouroi somriuen amb els llavis tancats: és el que coneixem com el somrís arcaic. A mesura que passa el temps, els kouroi van anar prenent posicions més naturalistes i els pentinats s'ajusten a la moda grega.

ELS GRECS A EMPURIES

Empuries, que els antics grecs li deien Emporion, que volia dir mercat Va ser una antiga ciutat grega i romana, situada en l’actual provincia de Girona, (ESPAÑA). Va ser fundada a l’any 575 abans de Crist per els colons de Focea va ser com un enclau comercial en el mediterrani accidental. Mes tard vaser ocupada per els romans , pero la ciutat va ser avandonada a l’alta edat mitjana .Els jaciments arqueologics de Empuries es trben sobre el golf de roses, en el municipi de l’escala en la provincia de Girona i son unes de les restes gregues mes impotants d’Espanya.

Empuries va ser fundada en una petita illa devant de la desemboca duara del riu Fluviá, en una zona habitada per els indigenas indigetas. Aquesta ciutat va de nominar Palaiápolis .Cap a l’any 550 avans de Crist els seus habitants es van traslladar al continente creant així Neapolis.

Despres de la conquesta de Focea per Ciro II, emperador de Persia en 530 avans de Crist, la ciutat es va veure augmentada la seva poblacioó per refugiats. Tot i la forta presió de Cartago, la ciutat va poder permaneixer independent gracies a que roma i Grecia li feien costat. Es van establir acords politics i comercials amb la población indígena (vafundar als voltants la ciutat de Indika.

Degut a la seva situació a la ruta comercial entre Massalia i tartesos la ciutat es va convertir en un gran centre economic amés de la major colonia grega a la peninsula Iberica.

Durant les guerres Púniques, Empuries es va aliar amb Roma de fet Publio Cornelio Escorpión va ser qui va iniciar la conquesta de Hispania des d'aquesta ciutat al 218 aC.

GRÈCIA I LA SEVA EXPANSIÓ

Grècia, nom donat pels romans, estava formada per polis gregues. Les dos més importants eren Esparta i Atenes, que van forma cada un una lliga formada per varies polis, esparta: la lliga del Peloponès i Atenes: la lliga Delos. Totes les polis gregues es van unir per fer front a l'intent d'invasió dels Perses. Atenes i Esparta les polis més importants es van enfrenta a la guerra del Peloponès, el guanyador va ser esparta. Les polis gregues van conquerir quasi tot el mediterrani, les illes al voltant de la peninsula dels Balcans, l'Àsia Menor i alguns focus del nord d'Àfrica.
Els foceus van sortir de Massalia i van anar a Empuries, i per aixo se li en diu la porta dels grecs a la península. Sense gaire dificultats es van poder instal·lar i es van anar expandint pels voltants d'Empuries, al cap dels anys s'havien expandit per tota Catalunya i finalment per tota la peninsula formant colònies.

PIramo i Tisbe una historia d'amor

La historia tracta de dos joves que s'estimaven mutuament ,pero no es podien trobar per que els seus pares no hu permitien per que el matrimoni concertat els i fixava un altre desti .Per comunicar-se aprofitaven que les seves cases estaven juntes i es comunicaven amb metodes de comunicacio no verbals:signes,noviments etc...
Un bon dia van decidir que s'escaparien junts de casa seva a mitjanit per poder-se veure amb mes temps

Pero per no aixacar sospites,primer tenien que desplasar-se un hasta el jardi on hi habia una morera i despres l'altre.

Quan va arribar Tisbe al jardi ,va apareixer un lleo que portaba la boca ensengrentada de sang,i es va posar a beure aigua en una font que hi habia.

Tisbe que estaba morta de por va anar corriguents a amagar-se derrere d'una pedre .

El lleo va veure el mocador i el va olorar i com que anaba brut de sang el va embrotir.

Piramo que s'habia retardat va anar a on habia quedat amb Tisbe pero en veure el mocador a terre ensegrentat de sang es pensaba que habien mort a Tisbe

Piramo va treure un punyal i se'l clabar al canto de la morera.

Tisbe va sortir d'el lloc on estava amagada i va anar caminan fins a la morera , alla va veura Piramo que s'habia clavat el punyal ,Tisbe va agafar el mateix punyal per matars-e ella tambe.

Els seus pares quan van trobar els dos cossos els ban fer entarrar junts. FI

Jocs olímpics a la Grecia antiga

A la Grecia antiga els exercicis físics, era una part fonamental per l'educació dels nois. A partir dels dotze anys, els nens eran confiats a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra.

Els que practicaven esport anaven despullats ( el mot gimnàstica vol dir en grec nu ).

Avans de començar s'umtaven amb oli i es cobrien el cos de sorra o de pols per protegir el cos de la intempèrie, aquan acavaven de jugar es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.

Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests joscs sortien seleccionats els millors atletes que representaven a la seva cuitat.

Els jocs es celebraven a l'estiu, entre mitjan de juliol i agost. Al començar l'any Olímpic tres " missatgers" anunciaven la celebració del jocs i el inici de la "TREGUA SAGRADA" .
Es preparaven un mes avans, els jutges és sometien als participants a vigilar que tot estiguès en ordre (*Hi havia una procesió solemne fins a Olímpia , *jurament olímpic davant de la estatua de Zeus)

·Jocs Panhelenics:

-Jocs pitics -->Es celebraven en Delfos, cada 4 anys, el bencedors renian u na corona de laurels (arbre de Apolo)

-Jocs ismitics -->Es celebraven a prop de Corinto, en honor a Posidón, les competicions tenien lloc a finals d'abril cada dos anys. Els bencedors eren coronats amb una corona d'api sec

-jocs nemeos --> Es celebrava al santuari de Zeus Nemeo, el programa era semblant als J. Olímpics. Els bencedors eran coronats amb una rama d'api verd

Les proves Olímpiques

-Atletisme

-Proves pesades

-El Pentatlón

-Les proves hípiques

Policlet

A la Grècia clàssica els cànons de bellessa eren ben diferents als d'ara; l'ideal en aquella època era una figura atlètica i ben proporcionada, i això era el que es mostrava amb l'escultura.

Policlet va escriure un tractat d'escultura (avui perdut), titulat Cànon, que va tenir molta influència i que va perduar fins al temps de l'Imperi Romà; les seves idees van ser molt seguides i es van estendre més enllà de la seva escola. Cal destacar alguns dels seus seguidors com Lisip, Escopes de Paros i Policlet el Jove.

Segons Policlet, una escultura havia d'estar composta de diferents parts definides i relacionades entre sí per un sistema de proporcions matemàtiques: seguia els principis de la simetria, de la disposició i l'equilibri. Un exemple d'aquesta teoria és el Dorífor, que va fer cap al 450-440 aC i de 199 centímetres d'alçada.

Policlet volia aconseguir un aspecte natural i armoniós de la postura del cos humà. El Dorífor adopta una postura assimàtrica, repenjant a la cama esquerra i les espatlles i el cap lleugerament inclinats cap a la dreta, amb el braç esquerre alçat i l'altre penjant; aquesta postura alternant uns membres tensos i d'altres relaxats juntament amb el tors adaptat es coneix com a contraposto. La lleugera inclinació del cap fa que el Dorífor adopti una postura harmoniosa traçada en forma d'S.


Fotografia: el Dorífor, de Policlet.