Ròmul i Rem

Segons la tradició romana, van ser els fundadors de la ciutat de Roma i del senat romà.

Numitor era rei d'Alba Longa. Va ser destronat pel seu germà Amuli, qui el va expulsar de la ciutat, va matar els seus fills i va obligar la seva filla Rea Sílvia a dedicarse al culte de Vesta.
El deu Mart va ser el pare de Ròmul i Rem.

Sílvia va tenir dos bessons que va animenar Ròmul i Rem. Quan el rei Amuli se'n va assabentar va ordenar que els possesin en una cistella al riu Tíber perquè fossin arrossegats fins al mar i morisin ofegats. La cistella va embarrancar, els petits van ser alletats per una lloba, Luperca. Més tard van ser recollits per un pastor i cuidats per la seva dona. Quan van creixer van descobrir els seus origens, van tornar a Alba Longa i van matar a Amuli i van restaurar Numitor al seu tron.

Van decidir fundar una ciutat a una plana del riu, van traçar amb una arada el perímetre segons el mite etrusc i van jurar matar a qui tresspassesin els límits sense permis. Discutint el nom de la ciutat van decidir que l'elegiria el que veies més ocells, Romul va guanyar i li va posar el nom de Roma.

Per poblar la ciutat, Ròmul va acceptar tot tipus de gent: Refugiats, lliberts,esclaus... amb aquest metode la població era masculina. Va organitzar unes proves esportives on va convidar les poblacions veïnes (principalment sabins) i durant les proves va raptar les dones (el Rapte de les Sabines) Els sabins van atacar Roma per alliberar-les però al final les dones els hi van demanar que no s'entrematessin. Tot va acabar amigablement i Ròmul va formar amb el rei sabí, Titus Taci, una diarquia que va durar poc, fins a la mort del sabí.

Foto: Una lloba amamentant a Romul i Rem