Història de Pompeia

Pompeia (Pompeii és com l'anomenaven els romans) és la ciutat romana de l'antiguitat, a la Campània, que va ser destuïda per l'erupció del Vesuvi l'any 79.

Era una ciutat dels oscs que després fou ocupada pels etruscs i més tard pels samnites, que barrejats van originar al poble dels campanis. Era un port a la badia de Nàpols, a la desebocadura de Sarnus (Sarno), situada entre Hercolà i Estàbia.

L'ERUPCIÓ DEL VESUVI

A l'alba d'aquella tarda tràgica de l'any 79 va apareixer sobre el Vesuvi un gran núvol en forma de pi. A les deu del matí, els gasos que empenyien des de l'interior van fer explotar la seva solidificada que impedia el cràter del volcà i la van reduir a innombrables fragments, el lapil.li, que formen projectats sobre Pompeia, juntament amb una pluja de cendra tant espessa que tapava el sol. Entre terribles sacsejades tel.lúriques i exhalacions de gasos verinosos, la ciutat va deixar d'existir aquell mateix dia i va romandre sepoltada durant segles sota una capa de més de sis metres de cendres i escòries volcàniques. S'ha calculat que del 10.000 habitants que es creu que vivien a Pompeia en aquella època, es van morir uns 2.000, els un ofegats pels gasos durant la fugida, d'altres dins de casa seva, aixafats per les teulades ensorrades sota el pes del lapil.li.

DE LA DESCRIPCCIÓ DE POMPEIA FINS AVUI

Es va perdre gairabé tota memòria de la ciutat, fins al punt que, quan el 1594 l'arquitecte Domenico Fontana, metre construïa un canal des del Sarno cap al poble de Torre Annunziata, va descubrir algunes inscripicons epigràfiques i fins i tot edificis amb les parets pintades al fresc, no hi va pas reconèixer les restes de l'antiga Pompeia.

Les primeres excavacions a l'area de Pompeia es dugueren a terme l'any 1748 per voluntat del rei Carles IV de les Dues Sicílies. Tot sovint els edificis que sortien a la llum eren despullats de tota mena d'objectes i obres d'art i tornats a enterrar. Més endavant Giuseppe Fanelli, va tenir la idea d'obtenir motlles de les vicitmes de l'erupció injectant guix líquid en els buits que havien deixat els cossos calcinats en la cendra solidificada: aquests motlles, avui a l'Antiquàrium de Pompeia, són uns del testimonis més tràjics de la catàstrofe.

Avui dia Pompeia apareix davant els ulls dels visitants en quasi tota la seva extensió i els transporta el dia en què el destí va aturar el curs de la seva historia. Els anuncis electrorals estrits a les parets, els escrits domèstics, les botigues, tot sembla que encara estigui viu: la tragèdia de Pompeia no ha destuït la ciutat, sinó que només ha aturat el temps per acavar-la restituint amb l'aspecte que tenia aquell dia concret de l'any 79.