Hermafrodito

Aquesta és la història d’un noi que es deia Hermafrodita, fill d'Afrodita i Hermes. Afrodita el va abandonar perquè creia que era fruit d’un adulteri i se sentía culpable, i el va deixar en el mont Ida on el van cuidar les ninfes.

A mida que el nen anava creixent es convertia en un noi de molta bellesa.
Ja era gran i va decidir recórrer les terres gregues.
Durant el trajecte, es va trobar amb moltíssima calor i es va veure obligat a parar per anar-se a refrescar en un llac.

El va veure una nàiade, anomenada Salmacis, que era l'esperit d’aquell llac, i de seguida que el va veure i el va sentir dins del llac es va sentir molt atreta per ell. Així que sense pensar-s’ho es va treure la roba i va acostar-se fins al llac dirigint-se cap a ell.

Ell la va rebutjar, però la nàiade no va desisitir. Va tornar-ho a provar quan ell s’acostava a una font d’aigua, se li va abraçar molt fort i el va arrossegar fins al fons del llac.

Mentre forcejaven, Hermafrodita anava sentint i Salmacis li anava diguent que per molta força que fes no se’n podria sortir, i va demanar als deus que mai més es tornessin a separar, que res pogués fer que ell se separés d’ella ni ella d’ell.


Els deus la van escoltar i van fer una fusio dels dos cossos convertint-los en un doble sexe.
Hermafrodita suplicà als seus pares que tothom que es banyés en aquell llac corrés la mateixa sort que ell va tenir. D'aquesta manera, tots els joves que s’hi banyessin perdríen la virilitat, i així ho van cumplir els deus.