pompeia

Pompeia (en llatí Pompeii, en grec Pompeia, en italià Pompei) fou una ciutat de la Campània a la badia de Nàpols a la desembocadura del Sarnus (Sarno) i al peu del Vesuvi, entremig d'Herculà i Stabia.
Estrabó diu que era una ciutat dels osc que després fou ocupada pels etruscs i més tard pels samnites, que barrejats van originar el poble dels campanis.
Va passar a Roma amb la resta de Campània: el 310 aC és esmentada per primer cop quan una flota dirigida per P. Cornelius hi va desembarcar i des allí van assolar el territori de Nucèria.
No torna a aparèixer fins a la guerra social, el 91 aC, quan es va sumar a la revolta dels italians. El 89 aC encara estava en rebel·lió i fins que Sul·la va derrotar a les forces de L. Cluentius al que van assetjar a Nola, no es va poder iniciar el setge de Pompeia; no es coneix el resultat del setge però es segur que la ciutat fou ocupada per Sul·la per rendició o assalt; com que no va patir cap càstig greu cal pensar que fou per rendició; els habitants van rebre poc després la ciutadania romana però foren privats d'una part del seu territori on es va establir una colònia militar del dictador Sul·la.

L'explosió del Vesuvi el 79.
A la segona meitat del segle I aC la ciutat va esdevenir lloc preferit dels romans per les seves segones residències. Moltes vil·les es van construir a la ciutat i rodalies. Ciceró hi va tenir una vil·la. La ciutat va continuar igual sota l'Imperi i era cada vegada més important. Sota August probablement va rebre una nova colònia (Colonia Veneria Cornelia Pompeia).
Seriosos disturbis es van produir el 59 entre els ciutadans i els colons vinguts de Nucèria, amb força persones mortes i ferides; com a càstig es van prohibir les obres de teatre i les exhibicions de gladiadors per 10 anys. El 5 de febrer del 63 va patir un terratrèmol i va quedar parcialment destruïda. Just s'havia reconstruït quan fou colgada de cendra per l'explosió del Vesuvi el 79.
La ciutat no fou reconstruïda fins al segle XIX amb el nom de Valle di Pompei a l'entorn del santuari de la Mare de Déu del Roser, important centre de pelegrinatge.El 1748 es va començar a excavar i els treballs regulars van començar el 1755.
Actualment, Pompeia és el jaciment arqueològic romà més ric del món, una ciutat romana sencera paralitzada per l’erupció que la va sepultar i que permet reconstruir amb detall la vida quotidiana dels seus habitants. Una erupció volcànica té una potència devastadora enorme, però una vegada que acaba, la pedra tosca volcànica és una bona conservadora que ha preservat gairebé intactes edificis, carrers, fonts, mobles, ornaments... durant dos mil anys.