dijous, 29 de maig del 2008

La mitologia grega


En la mitologia grega Zeus és el déu suprem de l'Olimp. Fill de Cronos i Brea. Té el seu equivalent en la mitologia romana en el déu Júpiter. Va lluitar contra el seu pare recolzat per la resta de déus i en derrotar-lo va ocupar el seu tron a l'Olimp. La paraula Hera però tingué diferents embolics i fills amb d'altres dones ja fossin divines o mortals i també va mantenir relacions amb algun noiet com Ganimedes. Una de les seves dones era Mnemòsine, deesa de la memòria. Amb ella va tenir nou filles, les muses: Euterpe, Terpsícore, Polímnia, Melpòmene, Talia, Cal·líope, Urània, Clio i Èrato. Alguna de les seves conquestes femenines són Alcmena, una mortal anomenada Leda a la qual Zeus va posseir convertit en cigne, o Europa. Per tal d'aconseguir els seus desitjos era capaç de transformar-se en qualsevol animal. L'estàtua de Zeus a Olímpia, tallada pel famós escultor clàssic Fídies (segle V aC) cap el 435 aC, a l'antiga Grècia, és considerada tradicionalment una de les set meravelles del món. L'any 394, després d'estar-se uns 800 anys a Olímpia, va ser traslladada a Constantinoble (actualment Istanbul), capital de l'Imperi Bizantí. Els historiadors creuen que, probablement, va ser destruïda en un incendi.
L'estàtua asseguda de Zeus, déu suprem del Panteó grec, ocupava tota l'amplada de la nau del temple erigit per albergar-la. Segons fonts contemporànies, tenia una alçada d'uns 12 metres. "Sembla que Zeus s'hagi d'aixecar", va dir el geògraf Estrabó al començament del segle I aC, "deixaria el temple sense teulat". Amb la mà dreta sostenia una estatueta de Nike i amb l'esquerra un ceptre coronat amb una àguila. Zeus va ser tallat en ivori (tècnicament, l'ivori va ser remullat en un líquid que el feia més mal·leable i, per tant, l'ivori va ser probablement modelat o tallat segons calgués en cada ocasió) i assegut en un magnífic tron de fusta de cedre, amb incrustacions d'ivori, or, banús i pedres precioses. A la mà dreta de Zeus hi havia una petita estàtua de Nike, la deessa de la victòria, i a la seva esquerra un ceptre brillant on reposava una àguila. Els visitants com el general romà Luci Emili, vencedor sobre els macedonis, presentaven els seus respectes a la deífica majestat i esplendor que Fídies va captar.
Potser la major descoberta sobre aquesta meravella va esdevenir-se el 1958 amb la troballa del taller on va ser creada l'estàtua. Això va permetre als arqueòlegs recrear l'anatomia d'aquesta magnífica obra.A més, posseïa el domini sobre les tempestes, els llamps i els trons.

1 comentari:

Luis Inclán García-Robés ha dit...

Nassima,
has volgut fer un treball que abarca molt. És millor centrar-se en aspectes concrets. Has posat molts enllaços, i això està be.