La familia a l'Antiga Roma

La primera estructura social i política dels llatins va ser la família. Aquestes estaven formades pel pare (patres), la dona (que era unida al pare de la famía mitjançant un ritu sagrat), els fills, les seves dones, els fills d'aquests fills i les filles no casades. Algunes families del mateix tronc es van anar agrupant i van formar les gens. Inicialment nomes formaven part de cada gens el membres més pròxims però, amb el temps, es van anar estenent fins que també van acabar integrant-les els gentils, que procedien del mateix avantpassat.


Per ser membre d'una gens, s'havia de ser-ho per naixement o per haver entrat a formar part d'una família que en fós pertanyent; més tard també podien fer-se membres els client de la gens. Només es deixave de ser-ne integran per mort, per haver entrat en una altra gens, o per haver perdut la llibertat o la ciutadania.
El cap de la gens era el pater. Cada gens podia tenir unes normes, costums i usos propis; també disposaven d'un lloc d'enterrament comú. Els seus membres tenien la obligació d'ajuadr als altres membres i d'exercir la tutela dels que no tenien parents agnats.
El nom que rebien els membres de la gens era patricis, és a dir, descendents del patres; aquests gaudien de poder polític. L'extensió i l'augment del poder polític de l'Estat van fer que al cap d'uns pocs segles desapareguessin com a entitat. Cada tribu gens tenia el seu punt on trobar-s, generalment per al culte religiós, que va donar lloc a les civitas (ciutats).
Als primes ciutadans romans sels anomenava patres, o patricis, ja que eren pares de família o eren fills d'un, vinculats a l'obediència paterna ja que, fins que no s'independitzaven o el pare moria no assolien aquesta condició. Els patricis als 17 anys ja eren considerats ciutadans plens, i deixaven de vestirla toga praetexta i utilitzaven la toga virilis que era pròpia dels homes; aquesta edat amb el tems es va rebaixar als 14 anys però encara depenien del pare fins que aquest morís.
Als patrcis els correspon el dret ple de ciutadanis, ja que ells formen el poble són la classe social més alta. Els seus drets eren:
- El sufragi
-El desenvolopament de càrrecs polítics o religiosos.
-El dret d'assignar terres públiques
-Els drets propis de les gens i contarure matrimoni amb un delsmembres
-Fer testament.
Els seus deures eren fer el servei militar i contribuïr amb alguns impostos de l'Estat.