Dionís és el déu del vi , del teatre, del desenfrenament i també de les festes que, moltes vegades està representat pel raïm o una pantera negra.Aquest és el fill e Zeus (fruit d'una de les moltes de les seves aventures), i de Sèmele. Diu el mite que Hera, va convèncer a Sèmele de que li demanés a Zeus que mostrés tot el seu poder i li concedís el seu desig, tot i que sabia que moriria cremada si ell hi accedia.
Zeus no s'hi va poder negar, ja que no volia trencar la seva promesa; Sèmele no era concient del perill que corria així que, en morir, ell va treure-li el fill que duia a dins, se'l va cosir a la ciuxa i el va tenir allà els pocs mesos de gestació que li quedaven per complir. És en aquell moment que es coneix a Dionís com "el nascut dues vegades".
Després del seu naixement, Zeus va confiar el nadó a Hermes per evitar que Hera pogués descobrir que seguia en vida des de que va morir Sèmele.
Hera va adonar-se de la seva existència sent ell un jove i, enfadada amb ell, el va fer embogir; d'aquesta manera va començar a vagar per Egipte, Síria i les costes d'Àsia fins que la deessa Cíbele el va purificar. D'aquí ve el seu nom en la mitologia romana: Bacus, que significa "privat de raó".
Ja a Grècia, es va dirigir a Beòcia on el rei de Tebes, Penteu, va negar la seva divinitat i es va oposar al seu culte; ell va aprofitar per venjar-se del rei i de la seva tia. D'allà va arribar a Naxos on , els marins del vaixell que el transportaven van decidir vendre'l per els beneficis que els aportaria. Dionís enn adonar-se'n va transformar els rems en serps, va fer que el vaixell embarranqués en una parra nascuda al mar, va fer sorgir unes feres que els ballaven als peus i va fer sonar unes flautes invisibles.
Quan per fi es va reconèixer el seu poder entre els homes, va baixar als inferna i demanà a Hades que li tornés a sa mare. Aquest concedí la seva petició a canvi d'alguna cosa que tingués en bona estima. Llavors va tornar a l'Olimp, ja com a déu, amb la seva mare, que va adoptar el nom de Tione, també reconeguda com a deessa.
Fotografia: Dionís i Ariadna


1 comentari:
Està bé el treball, Andrea.
Lluís.
Publica un comentari a l'entrada