Troya-Passat i present.

La guerra de Troya
La guerra entre deus,herois i soldats.

La mitologia grega culmina en la Guerra de Troya, la lluita entre els grecs i els troyans, incloent les seves causes i conseqüències. En les obres d'Homer les principals històries ja han pres forma i substància, i els temes individuals van ser elaborats més tard, especialment en els drames grecs. La Guerra de Troia va adquirir també un gran interès per a la cultura romana a causa de la història de l'heroi troya Enees, el viatge del qual des de Troya va dur a la fundació de la ciutat que un dia es convertiria a Roma, recollida per Virgili en L' Eneida (el Llibre II del qual conté el relat més conegut del saqueig de Troia).Finalment hi ha dos pseudo-cròniques escrites en llatí que van passar sota els nom de Dictis Cretense i Dares Frigio.
El cicle de la Guerra de Troya, una col·lecció de poemes épicos, comença amb els successos que van desencadenar la guerra: Eris i la poma daurada ‘per a la més bella', el judici de Paris, el rapte d'Helena i el sacrifici d'Ifigenia a Áulide.
Per a rescatar a Helena, els grecs van organitzar una gran expedició sota el comandament del germà de Menelao, Agamèmnon, rei de Micenas, però els troyans es van negar a alliberar-la. La Ilíada, que es desenvolupa en el desè any de la guerra, conta la disputa d'Agamèmnon amb Aquil·les, que era el millor guerrer grec, i les consegüents morts en batalla de l'amic d'Aquil·les, Pàtrocle, i del fill major de Príam, Hèctor. Després de la mort d'aquest es van unir als troyans dos exòtics aliats: Pentesilea, reina de les Amazonas, i Memnón, rei dels etíops i fill de la deessa de l'aurora Eos.
Aquil·les va matar a ambdós, però Paris va assolir llavors matar-li amb una fletxa. Abans que poguessin prendre Troya, els grecs van haver de robar de la ciutadella la imatge de fusta de Pal·las Atenea (el Pal·ladi). Finalment, amb l'ajuda d'Atenea van construir el cavall de Troya. A pesar dels advertiments de la filla de Príam, Casandra, els troyans van ser convençuts per Sinón, un grec que havia fingit la seva deserció, per a dur el cavall dintre de les muralles de Troya com ofrena per a Atenea. El sacerdot Laoconte, que va intentar destruir el cavall, va ser mort per serps marines. AL fosquejar la flota grega va regressar i els guerrers del cavall van obrir les portes de la ciutat. En el complet saqueig que va seguir, Príam i els seus restants fills van ser assassinats, passant les dones troyanas a ser esclaves en diverses ciutats de Grècia. Els aventurats viatges de retorn dels líders grecs (incloent els viatjes d'Odiseo i Enees, i l'assassinat d'Agamèmnon) van ser narrats en dues èpiques histories, Els retorns (Nostoi, avui perduda) i L'Odissea d'Homer.
El cicle troyà també inclou les aventures dels fills de la generació troyana (per exemple Orestes i Telémaco).

La troya del segle XX
Les excavacions de Heinrich Schliemann

Al 1870 l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va excavar el pujol de Hisarlik, on creia que estava la ciutat de Troia, trobant les restes de l'antiga ciutat de Nova Ilión, que va existir fins al segle I adC i sota la qual va trobar altres ruïnes, i sota aquestes, altres més. Semblava una immensa ceba les capes de la qual caldria anar desfen una després d'una altra i cadascuna d'aquestes capes semblava haver estat habitada en èpoques diferents. Schliemann havia anat per a trobar la Troia homèrica; però en el curs dels anys, ell i els seus col·laboradors van trobar set ciutats sepultades, i més tard altres dues. Però, quin d'aquestes deu ciutats era la Troia d'Homer? Estava clar que la capa més profunda, Troia I, era la prehistòrica, la més antiga, tan antiga que els seus habitants encara no coneixien l'ocupació del metall, i que la capa més a flor de terra, Troia IX, havia de ser la més recent, guardant les restes de la Nova Ilión, on Jerjes i Alejandro Magne havien sacrificat als déus. Alguns historiadors creuen que la Troia VI o la VII van ser la ciutat homèrica, perquè les anteriors són petites i les posteriors són assentaments grecs.

Iván Sierra.11/10/07
Treball de la primera quinzena