Dionís (Bacus)

Dionís, déu del vi, l'irracional i el teatre

Naixement i vida de Dionís

Zeus s'enamorà de Sèmele, una mortal filla de Cadmos, rei de Tebes. S'uní a ella d'amagat d'Hera i la deixà embarassada, prometent-li que li concediria tot el que li demanés. Quan Hera s'adonà de la infidelitat de Zeus enganyà a Sèmele fent que aquesta demanés al seu amant que complís la seva promesa. Com a desig li va demanar que es mostrés amb tot el seu poder, tal com anava quan es va casar amb Hera. Zeus podent-se negar a la promesa que li havia fet, i amb molta tristesa, s'aparegué a Sèmele amb el seu raig fulgurant i Sèmele quedà reduïda a cendres. Zeus rescatà el fetus sismesó d'entre les flames i se'l cosí a la cuixa fins que acabà la gestació. Quan el nen va néixer fou anomenat "nascut dues vegades" o "nascut del foc". Per evitar la fúria d'Hera, Zeus donà el nou déu a Hermes perquè, com a missatger dels déus, el portés a la germana de Sèmele, Ino, qui en va tenir cura en un primer moment.

Pel camí, Hermes donà a l'infant un gotim de raïm, d'aquí que se l'anomeni déu del vi. El déu fou vestit com una nena per evitar la fúria d'Hera però Hera el descobrí igualment i va fer embogir a Ino i al seu espòs Atamant. Atamant confongué a un dels seus fills amb un cèrvol i el matà, i Ino llançà a l'altre fill a una olla bullent tot i que el nen se'n pogué escapar. La seva bogeria continua quan Ino se sent gelosa dels fills de la primera dona d'Atamant intenta matar-los. Com a resultat Atamant l'expulsa a ella i a la seu fill. Finalment, Ino intenta suicidar-se llançant-se al mar amb el seu fill però Dionís intevé i els converteix en divinitats del mar. Zeus decideix, llavors, portar a Dionís lluny de Grècia, a Nisa, on el converteix en un cabrit i és criat per les nimfes, que li ensenyaran el cant i la dansa. El sàtir Silè fou qui li ensenyà l'art de la vinya.

Quan va ser gran, la ira d'Hera continua i fa embogir a Dionís que anirà errant per Egipte, Síria i Frígia. El seu peregrinatge continua per Tràcia i arriba fins a l'Índia, on va adoptar el seu seguici triomfal, un carro tirat per panteres i acompanyat per sàtirs, silens i mènades. Les mènades eren bacants divines que representaven les forces de la natura i seguien Dionís; posseïdes pel déu, cantaven i dansaven amb un gran frenesí. Quan retornà a Grècia es casà amb Ariadna, la filla de Minos, el rei de Creta, que havia estat abandonada per Teseu a l'illa de Naxos després d'haver-lo ajudat a sortir del laberint del minotaure.

Dionís és el nom grec del déu del vi, l'irracionalitat i el teatre. Pels romans Dionís és Bacus. Els seus atributs són la copa, la vinya, els pàmpols, els tirs, la pantera, el sèguit de sàtirs i les bacants.

IMATGE 1: Dionís neix de la cuixa del seu pare. Cratera de figures vermelles (s. V-IVaC)

IMATGE 2: Hermes amb Dionís infant. Praxíteles (Atenes, 390-335 aC)
IMATGE 3: Bacus i Ariadna. Ticià (1520 i 1524)
IMATGE 4: Bacus. Caravaggio (1596)

Judit Vidal Clos