L'esculrura Grega
El període arcaic
(segles VII i VI a.C.)
L'època arcaica abarca els segles VIII al VI aC i és el primer estil important de l'art grec ja que es comencen a veure les formes artístiques de l'escultura i l'arquitectura.
Com a context històric podem dir que durant els segles que correspon el període arcaic la societat i les formes d'art canvien de manera considerable. Primer de tot, diem que les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana, és a dir, que es comença a establir la vida camperola en el dia a dia dels grecs. També trobem que les tiranies que s'imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l'individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia.
Trobem que hi ha un art molt canviant degut a les constants fluctuacions polítiques i socials característiques de l'època. La ciutat principal en aquells moments era Olímpia i com a tal, tota l'aristocràcia estava concentrada en aquella ciutat i la participació als Jocs Olímpics estava reservada plenament per aquests.
També podem dir que es comença a treballar l'art per l'art ja que a l'Època Arcaica els artistes dexen enrere tot tipus de simbologia màgica o religiosa de les obres. No és un trencament total, sino que es tracta més aviat d'un distanciament amb la significació de la obra, ja no es tracten les obres com a sagrades. A partir d'aqui es comença a tenir una vivió completament nova de l'art: l'art ja no és una cosa pràctica, ja no té perque ser-ho, ja no s'ha de fer art per treure-li profit. Es converteix en un puc joc de linies i colors, en ritme i harmonia. És en aquest punt quan l'art comença a buscar la representació de la realitat. Podem classificar aquest canvi com un dels més importants en tots l'Historia de l'Art.
Període classic o àtic
(segles V i IV a.C.)
Durant l'època clàssica hi han una sèrie de canvis molt importants en l'art que denoten una gran diferència respecte als períodes anteriors. La democràcia com a sistema polític i social. Durant aquesta etapa maduren les més importants formes naturalistes. El propi desitg del naturalisme creix cada vegada més i se li sumen la importància per l'ordre i la prefecció que caracteritza aquest estil que cada vegada més va en busca de la idealització. Aquesta idealització es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s'originen entre valors individuals i valors col·lectius.
Tota l'època clàssica es caracteritza per l'ús de dos conceptes bàsics que cal anomenar: el naturalisme i la idealització. Quan ens referim a naturalisme intentem anomenar l'intent per fer d'allò lo més real possible. És a dir, busquen la mesura i la perfecció per fer del que fan una cosa gairebé amb vida. També direm que intenten idealitzar els cossos i fer-los perfectes. Al cap ai a la fi, podríem resumir l'art grec amb la recerca de la perfecció formal tant en formes com en materials.
Periode Hel·lenistic
Si parlem de l'art i la societat podem dir que Grècia s'uneix sota Alexandre el Gran i despres de les conquestes d'aquest l'atenció es centra en Orient enlloc de en Grècia. El gust de l'època porta a l'acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d'aquesta època. En l'arquitectura es barregen els ordres i s'obliden els canons. Gust pel colossalisme i molta ornamentació. S'acaba la sobrietat clàssica.
Sobre l'escultura podem dir que els trets característics són la valoració del pathos (intensitat extrema dels sentiments), trenca radicalment amb la serenitat i l'equilibri clàssics, introdueix temes anecdòtics i quotidians, adquireix més moviment i dinamisme com podem veure en escultures com la de Laocoont i els seus fills. Dóna molta importància als grups escultòrics i mostra certa influència de les cultures asiàtiques.
Jonathan Güibas Castillo
diumenge, 28 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)


2 comentaris:
Jonathan,
em sembla bé l'idea del treball, però has de cuidar més alguna cosa:
1. La lletra és massa petita.
2. Sense fotos es fa poc atractiva la lectura.
3. Podries haver posat algún enllaç.
Lluís.
Jonathan,
tú creus que és normal fer un treball sobre art grec i no posar-ne cap imatge? Tampoc n'hi ha enllaços...
Lluís.
Publica un comentari a l'entrada