L'art Grec

L'esculrura Grega

El període arcaic
(segles VII i VI a.C.)

L'època arcaica abarca els segles VIII al VI aC i és el primer estil important de l'art grec ja que es comencen a veure les formes artístiques de l'escultura i l'arquitectura.
Com a context històric podem dir que durant els segles que correspon el període arcaic la societat i les formes d'art canvien de manera considerable. Primer de tot, diem que les formes de vida camperola es van transformant en formes de vida ciutadana, és a dir, que es comença a establir la vida camperola en el dia a dia dels grecs. També trobem que les tiranies que s'imposen en les ciutats a partir del segle VII signifiquen la victòria de l'individualisme sobre la ideologia de casta (aristocràcia terratinent) i , a pesar de les contradiccions, seran la transició a la democràcia.
Trobem que hi ha un art molt canviant degut a les constants fluctuacions polítiques i socials característiques de l'època. La ciutat principal en aquells moments era Olímpia i com a tal, tota l'aristocràcia estava concentrada en aquella ciutat i la participació als Jocs Olímpics estava reservada plenament per aquests.
També podem dir que es comença a treballar l'art per l'art ja que a l'Època Arcaica els artistes dexen enrere tot tipus de simbologia màgica o religiosa de les obres. No és un trencament total, sino que es tracta més aviat d'un distanciament amb la significació de la obra, ja no es tracten les obres com a sagrades. A partir d'aqui es comença a tenir una vivió completament nova de l'art: l'art ja no és una cosa pràctica, ja no té perque ser-ho, ja no s'ha de fer art per treure-li profit. Es converteix en un puc joc de linies i colors, en ritme i harmonia. És en aquest punt quan l'art comença a buscar la representació de la realitat. Podem classificar aquest canvi com un dels més importants en tots l'Historia de l'Art.

Període classic o àtic
(segles V i IV a.C.)

Durant l'època clàssica hi han una sèrie de canvis molt importants en l'art que denoten una gran diferència respecte als períodes anteriors. La democràcia com a sistema polític i social. Durant aquesta etapa maduren les més importants formes naturalistes. El propi desitg del naturalisme creix cada vegada més i se li sumen la importància per l'ordre i la prefecció que caracteritza aquest estil que cada vegada més va en busca de la idealització. Aquesta idealització es correspon a les tensions socials i polítiques que en democràcia s'originen entre valors individuals i valors col·lectius.
Tota l'època clàssica es caracteritza per l'ús de dos conceptes bàsics que cal anomenar: el naturalisme i la idealització. Quan ens referim a naturalisme intentem anomenar l'intent per fer d'allò lo més real possible. És a dir, busquen la mesura i la perfecció per fer del que fan una cosa gairebé amb vida. També direm que intenten idealitzar els cossos i fer-los perfectes. Al cap ai a la fi, podríem resumir l'art grec amb la recerca de la perfecció formal tant en formes com en materials.

Periode Hel·lenistic

Si parlem de l'art i la societat podem dir que Grècia s'uneix sota Alexandre el Gran i despres de les conquestes d'aquest l'atenció es centra en Orient enlloc de en Grècia. El gust de l'època porta a l'acceptació de tots els estímuls i a la comprensió dels diferents ideals del passat que porten a un col·leccionisme precursor dels nostres museus, i al desenvolupament simultani de diferents estils i formes (Dinamisme i dramatisme: "Laocoont i els seus fills", "El gal moribund"), (Equilibri i sensualitat: "Venus de Melos") que reflecteixen una amplitud i una varietat simultània de gustos en les classes socials mitjanes molt més nombroses que en segles anteriors i que són els grans clients dels artistes d'aquesta època. En l'arquitectura es barregen els ordres i s'obliden els canons. Gust pel colossalisme i molta ornamentació. S'acaba la sobrietat clàssica.
Sobre l'escultura podem dir que els trets característics són la valoració del pathos (intensitat extrema dels sentiments), trenca radicalment amb la serenitat i l'equilibri clàssics, introdueix temes anecdòtics i quotidians, adquireix més moviment i dinamisme com podem veure en escultures com la de Laocoont i els seus fills. Dóna molta importància als grups escultòrics i mostra certa influència de les cultures asiàtiques.

Jonathan Güibas Castillo