Escultura grega

L'art grec és el resultat de la barreja de molts elements diferents.
Al llarg de la seva historiaven desenvolupar tots aquests elements hi van crear un art que ha sigut la base de tota la cultura occidental.
Els grecs van adaptar els estils anteriors a la seva existència i la van fe seva d'una manera que va passar a la historia per la seva importància.
L'escultura gregua sempre s'ha centrat en la bellesa de l'home i en la prefecció del cos per tan la majoria de les seves obres son esculture de persones.


-Període Arcaic:
les estàtues eren de fusta a les quals se li rendia cult. Les fustes utilitzades eren olivera, banús i alzina. L'escultura arcaïca mostra sobrietat sobretot les primeres despres es va viure un periode de transició que es una època que participa de l'arcaisme anterior i anuncia ja la perfecció del període clàssic. Pertanyen a aquest període els relleus dels frontons dels temples.
-Període Clàssic:
és el període de la perfecció grega. En les obres d'aquest període es confirma més clarament la idea grega de la bellesa, consistent en la proporció per mitjà de l'ordenació matemàtica entre les diferents parts de l'obra. La seva bellesa radica en l'harmonia i en la perfecció que infon serenitat i equilibri a totes les obres d'aquest període. Alguns grans escultors d'aquest període van anar: Tafaner, Fidias, Policleto, Praxíteles, Scopas, Lisipo, etc.
-Període Hel·lenístic:
resulta de la divisió de l'imperi grec. L'escultura en aquest període segueix evolucionant. Es caracteritza per la condició patètica de les obres reflectides en les formes dramàtiques i apassionades, dinamisme en les expressions, pel moviment excessiu, per l'interès de reflectir l'anatomia i expressió dramàtica causada pel desig d'assolir estats anímicos.




Foto: Laocoont i els seus fills.
Escultura hel·lenistica.




Ivan sierra.14:17