Les Sirenes

Sirenes: Són dones i ocells, amb ales i urpes.

Canten molt bé per atreu-re els mariners , on el cual el vaixell xoca i es trenca. Les sirenes mengen persones, sobretot homes morts.
Una de les anèctodes de Ulisses, va passar en la nau del baixell , passant per un recorregut anant cap a la seva pàtria. Ulisses diu dirigint la seva paraules als seus mariners que que el lliguin en el màstil principal , si ell diguès que li descordès la corda de la mà , els seus mariners no tindràn que fer cas.Finalment tota la tripulació del baixell no els i van passar res, igulment que Ulisses els i diguès de descordarli per els efectes de les sirenes, i van poder continuar al viatge de tornada cap a Ítaca, on és la pàtria de Ulisses.

Una anèctoda "divertida", per que no tots són capaços de fer cas al seu líder que exposa un ordre, per causa de uns efectes que els produeixen els seus enemics,.però fins hi tots els líders més forts i més valents; també tots els homes que no siguin líders, caurien per els efectes de les sirenes.

Nota: Les sirenes què són? -dones i /o/ -ocells ? ;exposeu la vostra opinió.

Les sirenes

En la mitologia grega les sirenes eren unes ninfes del mar amb cos de au i cap de dona. Eren filles del dèu marí Forcis. Les sirenes tenien una veu tant dolça que els mariners que les escoltaven cantant eren atrets cap a les roques sobre les quals les ninfes cantaven, i acabaven morint d'una manera molt tràgica. L'heroi grec Ulisses va ser capaç de passar per la illa perquè seguint el consell de Circe, va tapar les orelles dels seus companys amb cera y ell mateix es va fer lligar al màstil de la nau per escoltar les seves cançons sense perill.

En un altre llegenda els Argonautes van escapar de les sirenes perquè Orfeu, que estava a bord de la nau Argo, va cantar tan dolçament que va conseguir anul·lar l'efecte de la cançó de les sirenes. Segons llegendes posteriors, les sirenes avergonyides de la fugida de Udisseu i la victoria d'orfeu, es van tirar al mar i alguenes van morir.

La caixa de pandora

Un dia Prometeu va sacrificar un gran brau als déus i va intentar, com sempre, afavorir els homes, encara que va haver d'enganyar els déus.
Per aconseguir-ho va fer dues parts amb el rostit. En un munt va amagar la carn sota una capa d'ossos i tendons, en l'altre munt va posar la resta dels ossos i els va cobrir amb apetitós greix. Va deixar llavors elegir Zeus la part que menjarien els déus. Zeus va elegir el plat d'ossos i Prometeu es va quedar amb el plat de carn per als homes.
Zeus, enfadat per l'engany, va treure als homes el foc.
Un altre cop el pobre Prometeu va intercedir per els homes Prometeu tenia molt bon cor així què es va enfilar al mont Olimp i va furtar a Atenea les arts i la saviesa i a Hefest el foc de la seva forja.
D'aquesta manera van rebre els homes els coneixements i els recursos necessaris per conservar la vida.
Per venjar-se de Prometeu per aquesta segona ofensa,
com podeu veure els deus tenien la pell molt fina i eren rancorosos i venjatius
Zeus va ordenar a Hefest que crees la primera dona de la terra.
Hefest la va modelar amb argila una bellíssima dona a la que varen anomenar Pandora. Que significa la portadora de tots els dons
Quan Zeus li va infondre vida tots els deus la varen omplir de virtuts
Atenea li va donar el seu cinturó i la va ben engalanar
les Gràcies i la persuasió la varen omplir de collarets
les Hores li varen posar una garlanda de flors
Hermes li va posar al pit mentides , seducció i un caràcter voluble
El regal de Zeus va consistir en una bonica caixa, que se suposava contenia tresors per a Prometeu, però li va dir Pandora que la caixa no podia obrir-se sota cap concepte, la qual cosa Pandora va prometre malgrat la seva curiositat aquí ja ens expliquen que les dones son curioses de mena des de el principi dels temps
Pandora i la seva caixa van anar oferts a Prometeu, però aquest no es fiava de Zeus i no va voler acceptar els regals.
Perquè Zeus no s'ofengués Prometeu va lliurar ambdós regals al seu germà Epimeteu i li va dir que guardés bé la clau de la caixa perquè ningú no pogués obrir-la.
Quan Epimeteu va conèixer Pandora es va enamorar com un babau i es va casar amb ella, acceptant la caixa com a dot.
Un dia Pandora, que era molt curiosa, no va poder aguantar més, li va furtar la clau a Epimeteu mentre dormia i va obrir la caxa, de la qual van sortir coses horribles per als éssers humans com malalties, guerres, terratrèmols, dolor, gana i moltes altres calamitats.
En adonar-se del que havia fet, Pandora va intentar tancar la caixa, però només va aconseguir retenir dins l'esperança que, des de llavors, ajuda tots els homes a suportar els mals que es van estendre per tota la terra.
El càstig a Prometeu va ser horrible. Zeus va ordenar a Hefest que l'encadenés a una roca a la muntanya del Caucas on tots els dies enviava a un àliga , perquè es mengés el fetge de Prometeu
Com Prometeu era immortal, el seu fetge tornava a créixer cada nit, i l’àliga tornava a menjar-se'l cada dia.
Aquest càstig havia de durar tota l'eternitat però quan havien transcorregut trenta anys, Hèraclit va passar pel lloc de captiveri de Prometeu i va matar l’àliga amb una fletxa . Zeus va perdonar Prometeu encara que el va condemnar a portar les cadenes i una roca durant tota l'eternitat.

La ceràmica y els orígens del art grec.

Introducció: En les illes i costes al voltant del mar Egeu es troben diverses culturas que van ser del orígen de la civilització grega.

• Art de les Cícladas:

En les illes Cíclidas, situats en el mar Egeu, els habitants no eran grecs, es reconeixen unas formas artístiques molt peculiars durant el tercer mileni.Les més característiques són els petits ídols de líneas molt símples que reprodueixen formas femeninas esquemátiques.Segurament es tractabva de ofrenes a deus, en relació amb transmissió de la vida.

• Art minoic:

Es desarrolla a Creta entre el 3.000 i 1.100 a.C. La importància de la illa va ser molt gran gracies el domini del mar(talasocracia). Les construccions més característics són els palaus-santuaris, centres econòmics, polítics i religiossos desde els que es gobernaven les ciutats-estats en les cuals es dividien la illa.

Un dels palaus més famosos es el de Cnosos, descobert en 1900 per el arqueoleg sir:Arthur Evans, qui el va relacionar amb el mític rey-sacerdot Minos, per el que és la seva forma respecta, tenia la planta rectangular, amb un pati en el centre entorn el que es distribueixen les estàncies; en el exterior no hi havía muralles, sinó que pòrtics oberts a la natura; en la seva construcció es va utilitzr la pedra, tant en blocs regulars o sillars, com irregulars en murs de mampostería, i també fusta , formant una estructura arquitrabada; i el seu interior estava molt decforat, amb escenes plenes de vitalitat i colorit, pràcticas religioses, a vegades molt recreats desprès de les restauracions.

En quant la seva funció, había estàncies destinats a la recepció i distribució de mercansía, amb almasens, a la part baixa, altres a residecia, a la part superior, y altres ámbits per als rituals.

• Art micènic:
  
  

La cultura micènica, vincolat amb el art minoic, va tindre el seu centre neuràlgic en continent, i es tratava, també, de un poble marítim amb infloència va arribar tot el Mediterrani oriental: en frescos com el de la Casa de Acrotiri, en la illa de Tera ( la actual Santorini) , es representa la llegenda ens barcos de guerrers, reflex de una tradició épica de herois que recorren els mars en busca de avantures, com les que va narrà Homer en la elíada. Les seves construccions de palaus es sitúan sobre acrópolis, es a dir, ciutats emurallats amb murs cicópedes, com el de Micenas.També van realitzar tumbas, enterrament real amb un corredor en el cual desemboca una càmara circular, coberta amb una monumental falsa cúpula.

• La Grècia geomètrica:
  
  

En els segles foscos, es desarrolla a Grècia, entre el segle IX i el VIII a.C., el "període geomètric" , cosa que manifestació artística més interesant és la ceràmica.

La denominació es per que un tipu de ornament, aplicat a peces de ceràmica. La pesa es pinta amb líneas fosques, que produeixen una bicromía amb el fons clar de la arcilla.Al principi solament es van fer servir franges, gregues, triangles,.... però als anys 800a.C. ja aparexien animals més estilitzats, on solament apareixien rasgos esencials de la acció; en ells es narran escenes de caràcter relacionats amb peces.

• La ceràmica de figures negres i de figures vermelles:

La importància artística de la ceràmica grega es manté en els segles seguents, com es cosiderava en sí mateixa, com per el fet de haber-se perdut la pintura.Coneixem noms de alfarers i decoradors, el que revela la reputació que teníen.

Els gots rebien diferents noms, segons la seva forma: àmafores, craters, hídries, kilix,....

A partir de segle VII a.C., es desasarrolla a Corint la tècnica de les figures negres, desprès molt difundit: amb la arcilla encara tou es realitzen incisions, que descriuen les parts del cos o vestits, cosa que permet superposà difrents figures i conseguir major complexitat narrativa, com en el Got François, encara compost amb figures mitològiques, com que els deus que van a les bodes de Tetis i Peleo, que són pares de Aquiles. Més endevant, la escena ocuparà més superfície.

A partir del segle VI a.C., es esperimenta la ceràmica de figures vermelles: al fons es cubreix de negre, del cual destaca el color vermell del fang, i els detalls interiors es pinten.

*EL Mite de Hefes*

En la mitologia grega, Hefest és fill de Zeus i d'Hera. És el déu equivalent a Vulcà en la mitologia romana.
Encara que algunes notícies sostenen que era fill de només Hera que l'hauria engendrat ella sola en venjança perquè Zeus havia fet el mateix per procrear a Atena. Algunes llegendes sostenen que la seva mare Hera el va explusar de l'Olimp degut al fet que era coix i deformat, unes altres, que va ser el seu pare Zeus qui el va llançar a causa d'una conspiració d'Hera i Hefest per a enderrocar-lo. Sigui d'una manera o d'una altra, el seu cos va caure al mar on dues nereides, Tetis i Eurínome, el van recollir i el van cuidar a l'illa de Lemnos fins que va créixer.
Prenent com a base argila, Hefest va crear a la primera dona, que va rebre per nom Pandora.
Hefest va anar creixent i es va fer un hàbil artesà en l'elaboració del ferro i altres metalls. Es creia que el taller d'Hefest estava situat sota l'Etna. Hefest, utilitzant els seus coneixements, elaborava per a les seves mares adoptives belles joies. Va succeir que Tetis, la seva mare adoptiva, va acudir a una festa a l'Olimp lluint una preciosa joia que havia estat confeccionada per Hefest; l'adorn va despertar l'enveja de les deesses, especialment d'Hera, qui va obtenir de Tetis el nom de l'orfebre. Hera li va demanar a l'Hefest que retornés a l'Olimp, desig que no va obtenir, a pesar dels precs que Tetis i els déus van fer a Hefest; fins que va intervenir el déu Dionís, qui mitjançant una poció va aconseguir la promesa d'Hefest d'acudir a la convocatòria d'Hera, no obstant el déu de la farga va quedar contrariat per la paraula donada en contra de les seves voluntats, per això va enviar a Hera un tron d'or del que una vegada que s'hi va haver assegut, la seva mare no va poder aixecar-se; així que Hefest, amo de la situació, va imposar severes condicions per a retornar a la llar dels déus, una de les quals era contraure matrimoni amb Afrodita, deessa de l'amor. Uns altres sostenen que la deessa de la bellesa va estar disposada a ser esposa de l'Hefest a canvi de que fabriqués per a ella un collaret semblant al de la nereida Tetis.
No obstant això, Afrodita li va ser infidel pels seus amors amb Ares, el déu de la guerra; quan Hefest va tenir notícia d'aquestes relacions, va preparar un parany: va teixir una xarxa de plata gairebé invisible i la va col·locar sobre el llit on anaven a jeure Ares i Afrodita. Quan la xarxa va atrapar als amants i aquests van començar a cridar, Hefest es va presentar de seguida cridant a tots els déus per a denunciar l'adulteri. *Hesiodor conta que el succés va ser motiu de gran algaravia a l'Olimp.Hefest és representat com un home lleig, suat, amb la barba nuada, el pit descobert, sempre treballant en la farga. Zeus el va nomenar 'déu del foc i de la tekne', la intel·ligència manual. Va elaborar el collaret que va regalar a Hermione, el cetre d'Agamèmnon i els autòmates que treballaven

Una mica d'història

El Partenó és un temple del segle V aC consagrat a la deessa Atena Pàrtenos. És el monument més antic de l'Acròpoli d'Atenes Els seus arquitectes foren Ictinos i Cal·lícrates supervisats per Fídies. El Partenó és un dels principals temples dòrics que es conserven, el monument més important de la Grecis classica i se'l considera com una de les obres arquitectoniques més belles.

Mides i formes

La planta és rectangular, disposa de vuit columnes frontals i disset laterals i mesura 67,50 x 30,95 m. Als costats estrets i passada aquesta primera línia de columnes trobem dos pòrtics hexàstils (6 columnes) Es pot observar que la relació proporcional de moltes parts del temple és de 4 a 9. Es manifesta aquesta proporció entre l'amplada i la longitud del conjunt; entre l'amplada de les columnes i la distància entre aquestes, entre l'ample i el llarg de la cel·la i entre l'alçada fins a la cornisa i l'ampla de la façana.

El Partenó constava de dues sales una gran, la naos (o cel·la), i una més petita, l'opistòdomos que estaven separades per una paret. Això converteix el Partenó en un temple doble (inèdit fins aquell moment) i que feien necessàries les dues façanes d'accés, amb un pòrtic cadascuna.