que s'ha après al crèdit de cultura clàssica?

Ha sigut molt divertit el professor es molt enrrollat a vegades semblava avorrit pero es molt bo

Què he aprés a Cultura Classica!!!

En aquest curs 07/08 he estat en un dels credits variables, que ha estat molt interesant, aquest

credit ha estat CULTURA CLASSICA.

En el qual m'he divertit i he aprés moltes cosas sobre la cultura grega i la romana, una mes interesant que l'altre pero en general ha estat bé, moltes coses que m'han agradat han sigut la pelicula de Ulisses recentment vista, els mites grecs, Pompeia, que la seva historia es magnifica, pero sobretot he aprés molt de les historias dels dèus del Olímp.

També han hagut coses que no m'han agradat tant, que han sigut més aburridas com les pintures del grecs i romans, que no m'han agradat gaire.

La meva opinió es que sería mes "rollo la classe" pero no ens hem divertit.

Però pel que fa el credit ha sigut la péna haguerí estat i hagès escollit aquest credit variable, i si algú s'esta pensant d'escollir un altre any aquest credit li recomano perque aprens moltes cosas i t'acaba agradant aquets temas que tractes a classe.

I com que ja nose que dir més acabo aquí la meva opinió sobre aquet credit.

LA GUERRA DE TROYA

Els aconteixements estan barrejats per la mitologia i la llegenda. Tucídides va ser el primer en parlar sobre els primers episodis de la història de la Guerra de Troya. Troya va se destruida aproximadament en l'època en que les tradicions ubicaven la guerra de Troya (1194 - 1184 a.C.).

Aquesta guerra va succeir a principis del s. XII a.C., quan el rei de Miscenes, Atreo (pare d'Agamenón), va dirigir l'atac a Troya.

Segons la llegenda, Paris, fill de Priam, rei de Troya, rapta a Helena (altres versions diuen que li entrega a la deesa Afrodita), la muller de Menelau, rei d'Esparta.

Per rescatar-la i en venjança, Menelau solicita l'ajuda del seu germà Agamenón, rey de Micenes. Amb l'ajut de tots els reis grecs inicien la guerra.

La guerra va ser llarga, ja que, també hi intervenien els deus, que s'enfrentaben entre ells, ajudan als troyans algunes vegades i d'altres als grecs.

La guerra la van acabar guanyant els grecs gracies a l'estucia de Ulises, que va fer el caball que els va permetre entrar a Troya i els van matar a tots destruint la ciutat. I com ja sabia Aquiles va morir en combat i es va fer famos per la batalla.

historia de troia

La fam assolava l' illa quan el príncep Escamandre va marxar amb un grup de seguidors cap a l'est buscant un lloc més fèrtil on instal·lar-s'hi. Abansd'abandonar l'illa, va consultar un oracle que li donà les següents instruccions:Quan aquesta sortia de Troia per lliurar-se a la fera, passava per allà Hèracles, que va matar el monstre. Aleshores demanà la mà d'Hesíone però el rei se la hi negà. Hèracles, enfurismat, va ocupar la ciutat, va matar a Laomedont i tots els seus fills menys un, Príam, que després fou rei, i es va endur Hesíone a Salamina.Durant el seu regnat, els grecs van envair i conquerir Troia, que era aliada als licis i a les amazones. L'Odissea diu que els assetjadors van construir un cavall de fusta (el cavall de Troia) buit dins dels qual es van amagar i quant els troians se'l van emportar a la ciutat, en van sortir per obrir les portes. La dinastia troiana fou substituïda per la dinastia heracliada a Sardes (Lídia), que va governar fins el temps de Candaules, 505 anys despres. Troia i conrear les terres fèrtils prop del riu Escamandre.
esborranyLa Guerra de Troia va ser, d'acord amb la llegenda, una guerra dels exèrcits aqueus (és a dir, grecs) contra la ciutat de Troia a l'Àsia Menor, seguint el rapte (o seducció) d'Helena d'Esparta per part de Paris de Troia. La guerra és un dels esdeveniments més destacats en la mitologia grega i es narra en un cicle de poemes èpics dels quals només dos, la Ilíada i l' Odissea d'Homer, es conserven sencers. La Ilíada descriu un episodi ja avançada la guerra, i l'Odissea explica el viatge de retorn a casa d'un dels líders grecs. Més tard, poetes grecs posteriors van escriure d'altres parts de la història, i també el poeta romà Virgili en la seva Eneida.
Els grecs antics creien que els fets narrats per Homer eren essencialment certs (situaven la guerra als segles XIIIoXII abans de Crist, coincidint amb la caiguda de l'imperi hittita; així les dates proposades del final de la guerra eren 1184 aC -segons Eratòstenes-, 1208 aC -anotat al marbre de Paros- o1250acdc -segons Heròdot-) i ubicaven Troia a la riba dels Dardanels en el que és actualment el nord-oest de Turquia.

En temps moderns, tant la guerra com la ciutat van passar a ser considerats mitològics. Però al 1870, l'arqueòleg alemany Heinrich Schliemann va realitzar unes excavacions trobant unes runes que molts arqueòlegs coincideixen a identificar amb la ciutat de Troia. Tanmateix, no hi ha cap certesa de que la Troia d'Homer existís, ni molt menys que els fets narrats al cicle de la Guerra de Troia siguin verídics.

Hades i Persèfone

Hades era fill de Cronos i Rea; també va ser devorat per el seu pare i salvat per Zeus. La seva lluita contra el seu pare va fer que tots els altres titans es posessin de part seva de manera que Zeus i els seus germans van haver de lluitar contra ells.
Una vegada tot va acabar, els deus van acordar en sortejar quin germà es quedava amb la sobirania del món. A Hades li va correspondre el món subterrani.
Hades estava enamorat de Core, la filla de Demèter, la seva germana, i un dia va decidir raptar-la. Quan Demèter va adonar-se de la seva desaparició la va buscar per tot arreu durant nou dies i nou nits sense poder trobar-la.
Així va decidir de demanar ajuda al seu germà Zeus, que li va explicar el que havia succeït. Va dir-li que Hades estava enamorat de seva filla, que l'havia raptat quan aquesta estava recollint flors i se l'havia endut a l'infern i, alhora fet la seva esposa i anomenat Persèfone.
Això va ennutjar molt a Demèter i com que era la deessa de la fertilitat de la terra, va fer que les plantes deixessisn de créixer fent que el món es convertís en un desert. Amb tot això, Zeus va va ordenar que tornés a la noia per poder fer feliç a Demèter i així el món tornés a la normalitat. Però no va ser tan fàcil. El problema era que Persèfone havia menjat a l'infern i, aquell qui tastava menjar dels inferns, no podia tornar amb els vius, per tant no era possible la seva tornada.
A la fi, es va arribar a l'acord de que, com que Persèfone només havia menjat sis grans de magrana durant la seva estança als inferns, podria estar duarnt sis mesos amb la seva mare al món dels vius, i altres sis amb Hades al dels morts.

Un credit per no olvidar

Aquest credit m'ha agradat molt, perquè he après bastantes coses sobre l'art de grècia.
La mitologia ha sigut una de les coses que més m'ha agradat, una de les històries de mitologia que m'ha fet més pena ha sigut Piram i Tisbe i la que més m'ha agradat ha sigut la d'Apolo i Dafne.
Hem mirat dues pelis: Pompeya i Ulisses, que han sigut molt boniques les dues però em quedo amb la de Ulisses encara que alguns talls fan pena però té un final molt bonic.
En definitiva ha sigut un credit molt divertit.