Roma i Gàl·lia, quants records us deu portar, i no pas per les classes d' història de l' institut o de l' escola, sinó per aquelles tardes, llegint l'Asterix i els seus amics (i pel més jovenets els videos). Van ser el nostre primer contacte amb la història i aquell món, anem a descubrir que hi ha de veritat i rigor històric en les vinyetes d' Albert Udrezo (dibuixant) i René Goscinny (guionista) o que és el simple entreteniment.
Primerament, anem a siutuar al poble mític que resistia sempre els atacs de le
s millors legions romanes (cosa molt fantesiosa per descomptat, ja que el poble esta envoltat). El seu poble, com tots sabem es trobava a la regió que ells anomenàven Armòrica, a prop de la ciutat de Lutècia és actualment un llogarret de pocs habitants, ho fins hi tot sense habitants ja que no surt al mapa (cercle de color roig, que apenes es veu). Ara que ja sabem on és, podem passar a pensar, com anaven els campament militars més o menys estables, és a dir, que estiguessin fortificats. La vida militar a Roma era molt piramidal: A dalt de tot hi trobavem el Cèsar o l'emperador, just sota seu hi havien els generals de les seves legions, i dintre aquestes hi havia 10 cohorts per legió, les quals tenien petits destacament mòbils que asetjaven les poblacions gales. Mentre que aquests tenien la seva societat completada de forma diferent. Per començar, eren poblets indepen
dents; es dedicaven a l' agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i eren amans de la caça (si era un poble costaner, també paracticaven la pesca). El poblet era gobernat pel capdill (el qual era elegit cada x temps per a manar el poblet, s'anaven turnant el poder) i el metge, mestre , guia espiritual, l'home de pau i coseller de guerra del poblet, anomenat druïda. El druïda era la persona més important del poble, més fins hi tot que el capdill, ja que els druïdes eren allò fins que és morien.
Tant els romans com els gals eren supersticiosos de mena, i depenien de la religió de forma evident (per exemple en "el cop de menhir" tant els gals com els romans eren víctimes de l 'estafador Pròlix). Pel que fa als enforntaments entre ells eren molt igualats, ja que els gals eren d'allà i es coneixien la zona i si sabien moure, mentre que els romans els doblaven en nombre, pel cap baix.
Primerament, anem a siutuar al poble mític que resistia sempre els atacs de le
s millors legions romanes (cosa molt fantesiosa per descomptat, ja que el poble esta envoltat). El seu poble, com tots sabem es trobava a la regió que ells anomenàven Armòrica, a prop de la ciutat de Lutècia és actualment un llogarret de pocs habitants, ho fins hi tot sense habitants ja que no surt al mapa (cercle de color roig, que apenes es veu). Ara que ja sabem on és, podem passar a pensar, com anaven els campament militars més o menys estables, és a dir, que estiguessin fortificats. La vida militar a Roma era molt piramidal: A dalt de tot hi trobavem el Cèsar o l'emperador, just sota seu hi havien els generals de les seves legions, i dintre aquestes hi havia 10 cohorts per legió, les quals tenien petits destacament mòbils que asetjaven les poblacions gales. Mentre que aquests tenien la seva societat completada de forma diferent. Per començar, eren poblets indepen
dents; es dedicaven a l' agricultura, la ramaderia, la recol·lecció i eren amans de la caça (si era un poble costaner, també paracticaven la pesca). El poblet era gobernat pel capdill (el qual era elegit cada x temps per a manar el poblet, s'anaven turnant el poder) i el metge, mestre , guia espiritual, l'home de pau i coseller de guerra del poblet, anomenat druïda. El druïda era la persona més important del poble, més fins hi tot que el capdill, ja que els druïdes eren allò fins que és morien.Tant els romans com els gals eren supersticiosos de mena, i depenien de la religió de forma evident (per exemple en "el cop de menhir" tant els gals com els romans eren víctimes de l 'estafador Pròlix). Pel que fa als enforntaments entre ells eren molt igualats, ja que els gals eren d'allà i es coneixien la zona i si sabien moure, mentre que els romans els doblaven en nombre, pel cap baix.











