L'exercit romà era l'exercit de l'antiga romà i va fer possible que la civilització de l'antigaa romà domines tota la Mediterraania. I tenia diferents unitats: la infanteria pesada era la principal unitat de la legió estava formada per soldats capaços de portar el seu equipament. Segons la experiencia es distribuien en hastati o braus(hastatus era el soldat més jove), prínceps (princeps era el soldat entorn de trenta anys) i triarii o triarios (triarius era el veterà).
La infanteria lleugera o velites no tenia una organització ni funció precises. La seva actuació s'ajustava a les necessitats de la batalla. Eren un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltes ocasions fossin els que més baixes infligien a l'enemic. En general no eren ciutadans romans, sinó aliats (allae que, fins al segle III aC es reduïen aproximadament a la Itàlia actual).
La cavalleria lleugera o equites estava format per genets experts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pels flancs. En carregar pels flancs i per la rereguarda, sorprenien l'enemic i pressionaven fins a acorralar-lo. I un bon armament El tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) de la qual hi va haver diversos tipus. La cuirassa més cara eren dues peces de metall que protegien completament el tronc. Pel seu preu i vistositat estaven pràcticament reservades als oficials i a la Guàrdia Pretoriana.
La cuirassa d'escames estava formada per petites peces de metall o os superposades i unides per filferro.
La lorica hamata era una cota de malla.
La lorica segmentata estava formada per fullsfulles de metall allargats. Proporcionava major protecció que la lorica hamata i permetia més mobilitat.
Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.
L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndrica
El casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.
El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.
Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.
A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.
La infanteria lleugera o velites no tenia una organització ni funció precises. La seva actuació s'ajustava a les necessitats de la batalla. Eren un cos de gran lleugeresa i mobilitat que feia que en moltes ocasions fossin els que més baixes infligien a l'enemic. En general no eren ciutadans romans, sinó aliats (allae que, fins al segle III aC es reduïen aproximadament a la Itàlia actual).
La cavalleria lleugera o equites estava format per genets experts que, al comandament dels seus oficials, solien atacar pels flancs. En carregar pels flancs i per la rereguarda, sorprenien l'enemic i pressionaven fins a acorralar-lo. I un bon armament El tronc es protegia amb una cuirassa completa (frontal i esquena) de la qual hi va haver diversos tipus. La cuirassa més cara eren dues peces de metall que protegien completament el tronc. Pel seu preu i vistositat estaven pràcticament reservades als oficials i a la Guàrdia Pretoriana.
La cuirassa d'escames estava formada per petites peces de metall o os superposades i unides per filferro.
La lorica hamata era una cota de malla.
La lorica segmentata estava formada per fullsfulles de metall allargats. Proporcionava major protecció que la lorica hamata i permetia més mobilitat.
Per protegir el ventre utilitzaven un cinturó de cuir, amb tires penjants per protegir les cuixes.
L'escut podia ser de bronze o de fusta recoberta de cuir, i la seva forma rodona, oblonga o semicircular o cilíndrica
El casc protegia el nas, galtes i coll. El dels oficials portava un plomall.
El calçat consistia en unes sandàlies fortes, amb tatxes a la sola, de gran resistència en les llargues marxes.
Les armes eren un pilum pesat, un pilum lleuger, el gladius i un punyal de doble tall.
A més portaven una motxilla amb objectes personals, aigua i racions per a un mínim de tres dies.
1 comentari:
Més val tard que mai, Sebas! Està bé el treball, però podies haver posat més enllaços (a les armes, per exemple).
Publica un comentari a l'entrada