La batalla de Platea va tenir lloc el 27 d'agost de 479 a.C. Es van enfrontar els exèrcits perses i grecs durant vuit dies als marges del riu Asop i als voltants de Platea i en les faldes del mont Citeró. Aquesta batalla pertany a la Segona Guerra Mèdica entre perses i grecs. Hi va morir el general Mardoni comandant de l'exèrcit persa i el general espartà Pausànies es va cobrir de glòria amb el triomf del seu exèrcit.Mardoni es fortificà al costat del riu Asop confiant que els grecs serien incapaços d'unir-se contra seva. Però els atenencs van reunir 8.000 homes i es van unir a la columna espartana fins arribar al pas del Mont Citeró, des d'on es podien defensar dels perses. Mardoni va enviar la cavalleria liderada per Masist per atacar els grecs, amb la intenció de provocar els grecs per fer-los sortir a camp obert i no tenir que lluitar en la muntanya. Al final la cavalleria va tenir que fugir en retirada.
Els dos exèrcits van estar acampats l'un d'avant de l'altre durant 10 dies. En un atac, els perses van aconseguir desviar la font d'aigua dels grecs, i van capturar un comboi amb 500 caps de bestiar, obligant els grecs a traslladar el campament. Finalment Mardoni, en un consell de guerra en el que el seu general Artabazus va decidir a retirar-se a Tebes i atacar.
l'exèrcit al comandament del general Pausànies sumava 40.000 hoplites i la resta tropes lleugeres. hi havia contingents de 19 ciutats estat gregues sent els d'Atenes i Esparta els més nombrosos.
l'exèrcit al comandament del general Mardoni estava conformat per al voltant de 120.000 homes aportats per beocis, aliats asiàtics i els perses que eren el gruix.
Desprès de que els perses sabotejaran les caravanes de suministres grecs, aquets decidiren retirar-se fins al mont Citerón. El matí del 27 d'Agost, Mardoni, en veure el nou moviment grec va deixar a la seva ala dreta que combatés contra els atenencs i ell, amb el gruix de l'exèrcit i la cavalleria, es va llançar contra l'ala dreta grega formada pels Espartans. En aquest combat, la falange grega va demostrar una fortalesa increïble. La poca protecció dels perses va suposar un gran desvantange contra homes fortament armats. Mardoni va ser mort i des d'aquest moment els perses al poc temps van fugir. Pausànies havia aconseguit una victòria que camviaria el curs de la història. Per la seva banda els Atenecs, desprès d'una aferrisada lluita, van guanyar als Beocis.
9 comentaris:
M'agrada l'entrada. Una altra vegada, hem de mirar de combinar bé el color del text i el dels enllaços. I també l'interlineat dels paràgrafs (n'hi ha alguns més separats que altres).
Ànim, que la cosa ha començat bé!
Luis ya he arreglat els colors i els espais, gracies pel teu comentari
Molt bé! Això es diu rapidesa... Ara queda molt millor.
Molt bona explicació. Recomanaria que també es llegís sobre la batalla naval de Salamina, ja que també va formar part de la derrota dels perses.
Molt bona feina! crec que és una manera molt engrescadora d'aprendre. Felicitats a tots!
hola, soi un niño de badajoz y buscando informacion sobre batallas griegas he llegado aqui. Por favor ponerlo en castellano. muchas gracias.
¡Hola, anónimo! Supongo que habrás encontrado mucha información sobre las batallas griegas. Esta entrada es el pequeño trabajo de clase de un alumno de 3º de la ESO. Por eso está en catalán, aunque cada alumno puede hacerlo en la lengua que desee. Si sigues las entradas que se irán publicando, verás que aparecerán algunas en catalán y otras en castellano.
De todas maneras, como profesor de la materia, te agradezco tu comentario, y la educación con que lo has hecho.
Lo digo, porque acabo de borrar otro comentario que, protestando por lo mismo que tú has dicho tan correctamente, utiliza un vocabulario de matones, cobardes y maleducados.
Hola! He llegit el text i està molt bé, i és interessant. Però han de ser tan llargs...? Es que el meu no ho és tan.
Hola Xènia!
No et preocupis per l'amplitud del text: pot ser breu i ser interessant.
Publica un comentari a l'entrada