ELS CENTAURES- Quiró

En la mitologia grega, els centaures eren unes criatures meitat home, meitat cavall. Els centaures eren éssers malvats que havien nascut de la relació d’un home amb una euga.Eren busca-raons que es passaven el dia bevent vi i cercant baralla, cometent tota classe d’abusos, especialment contra les dones.

Segons la llegenda, vivien als boscos i a les muntanyes de les regions d'Arcàdia, l'Èlide i Tessàlia. Generalment, són imaginats amb sis extremitats: quatre potes de cavall i dos braços d'home; encara que, a vegades, apareixen en les històries com homes amb cames humanes i un cos de cavall que els surt del darrere. Es diu d'ells que eren rudes i de costums brutals. Menjaven la carn crua i s'emborratxaven fàcilment.

QUIRÓ

Hi havia, però, dues excepcions. Els centaures Folo i Quiró eren diferents, precisament perquè també tenien un origen diferent.
Quiró era fill del tità Cronos, que prenent l’aparença d’un cavall va tenir relacions amb la nimfa Filira, que havia pres l’aparença d’euga per intentar escapar d’ell. D’aquesta relació va néixer el centaure Quiró. Per als que no ho sapigueu, el tità Cronos és també el pare del déu Zeus. Pel seu origen, Quiró era immortal. En canvi Folo, que tenia un origen més humil, era mortal.

Quiró era tan savi que molt homes importants i reis li encarregaven l’educació dels seus fills. A part d’Aquiles, també havia educat a Jasó, el gran heroi que va dirigir l’expedició dels argonautes. Jasó era el veritable hereu del regne de Yolco, però com que el seu tiet el volia assassinar, va anar a refugiar-se a la cova del centaure Quiró. El savi Quiró el va adoptar i el va instruir en les lletres, les arts i la medicina. Quan va ser gran, el va enviar de tornada a Yolco per reclamar el seu dret al tron.

Quiró també va ensenyar medicina al déu Asclepi,que va aprendre tant que es va convertir en déu de la medicina. En sabia tant que va arribar al punt de ser capaç de ressuscitar als morts, motiu pel qual el gran déu Zeus el va castigar.

En definitiva Quiró va ser amic o mestre de molts herois com ara Hèrcules, Néstor, Meleagre, Faetó, Ulisses,... Diuen que va ser ell qui va interpretar les primeres constel·lacions i va ensenyar als homes a llegir el cel.

Que m'ha semblat el crèdit

Aquest crèdit m'ha semblat força interessant i m'ha servit per conèixer millor la mitologia grega i romana.

Olimp

L'Olimp en grec antic Όλυμπος, transcrit Ólympos segons la pronúncia antiga i Ólimbos segons l'actual és la muntanya més alta de Grècia, en la mitologia grega, al cim d'aquesta muntanya hi vivien els dotze déus olímpics, els més importants del panteó grec. L'Olimp era una ciutat amb portes construïda per Hefest, habitada per Zeus i altres deus, la ciutat era a la cimera del Mont Olimp. La ciutat sobresortia per damunt dels núvols, les portes de la ciutat eren considerades les portes del cel. En aquest mon sagrat hi residien els déus i deesses olímpics:

-Zeus

-Hera

-Hefest

-Atena

-Apol·lo

-Artemisa

-Ares

-Afrodita

-Hèstia

-Hermes

-Demèter

-Posidó

-Hades (realment vivia a l'Hades, regne dels morts, juntament amb Persèfone, essent ell el rei)

-Persèfone

Gea o Gaia

Gea o Gaia, en la mitologia grega, personifica la fertilitat de la terra.Va ser la realitat primordial sorgida del Caos. Ella sola engendrà Pontos i Urà. De la unió de Gea amb Urà, nasqueren els titans (un dels seus fills mes coneguts es Cronos), els ciclops i els Hecatonquirs.

Sàtir

Els Sàtirs eran divinitats dels boscos, normalment són representats com homes amb potes de cabra, orelles punxegudes, banyes i una llarga cua, a vegades però, són representats com homes amb potes de cavall. Solian acompañar al deu Dionís i participaven en totes les sevas fetstes vallant i bebent. Les nimfes i les mènades estaven permanentment alerta a la seva presència, preparades per fugir d'aquests éssers sempre sexualment insatisfets. Els sàtirs més coneguts són: Silè, Maró, Leneu, Astreu i Màrsias.

Píram i Tisbe

Els seus pares sempre ela repetien el mateix, que no juguessin amb el veí, a ells no els agradava la idea, perquè tenien la mateixa edat i si els seus pares no estiguessin renyits serien molt amics. Un dia van començar a cantar, a contar, i sols tenien 8 anys. Va anar passant el temps, però ells no elshi feien cas als seus pares, sense veure's ni un sol segon, s'havien fet molt amics. Un matí Píram va trobar un forat per on espiar als vein, en aquell instant, a l'altre banda hi havia Tisbe, de seguida la va cridar.

Els dos nens van començar a agafar l'hàbit de parlar-se a través del forat, però sense que els seus pares ho sabessin, és clar. Quan ja tenien onze anys, encara continuaven parlant-se, canviaven el brenar, els dibuixos,...

Van continuar passant els anys i ja eren dos adolescents, i es van enamorar l'un de l'altre. Per desgràcia, les seves famílies es continuaven odiant y ells s'estimaven bojament.

Una tarda Píram li va demanar a Tisbe si es podien trobar aquell vespre, ella ho va acceptar.

Tisbe va sortir de casa seva, i es va dirigir a la morera, on havien quedat, quen va arribar-hi, però no hi havia ningú, ella era la primera. De cop va sentir un soroll darrere seu, es va girar contenta perquè es pensava que era Píram, però quan es va haver girat, va veure que qui tenia al davant no era el seu enamorat, sinó que era una lleona. Va anar caminant enrere poc a poc, li va caure el mocador, però va decidir no agafar-lo. La lleona es va dirigir cap al mocador i el va trencar, després va marxar.

Píram va arribar i es va trobar amb el mocador trencat, el va olorar i de seguida va saber que aquella olor era la de la seva enamorada, l'animal l'havia matat, sense pensar-s'ho més va agafar l'espasa i se la va clavar. Més tard va arrivar Tisbe i es va trobar a Píram al terra, ell li va dir que la seguiria fins la mort, aquesta van ser les seves últimes paraules, després de dir això Tisbe va agafar l'espasa i se la va clavar al pit.

I Júpiter en record a aquestes morts va odenar als pares que els enterressin junts, i va fer que les mores blanques es tenyissin del color de la sang de Píram i Tisbe.