
Els seus pares sempre ela repetien el mateix, que no juguessin amb el veí, a ells no els agradava la idea, perquè tenien la mateixa edat i si els seus pares no estiguessin renyits serien molt amics. Un dia van començar a cantar, a contar, i sols tenien 8 anys. Va anar passant el temps, però ells no elshi feien cas als seus pares, sense veure's ni un sol segon, s'havien fet molt amics. Un matí Píram va trobar un forat per on espiar als vein, en aquell instant, a l'altre banda hi havia Tisbe, de seguida la va cridar.
Els dos nens van començar a agafar l'hàbit de parlar-se a través del forat, però sense que els seus pares ho sabessin, és clar. Quan ja tenien onze anys, encara continuaven parlant-se, canviaven el brenar, els dibuixos,...
Van continuar passant els anys i ja eren dos adolescents, i es van enamorar l'un de l'altre. Per desgràcia, les seves famílies es continuaven odiant y ells s'estimaven bojament.
Una tarda Píram li va demanar a Tisbe si es podien trobar aquell vespre, ella ho va acceptar.
Tisbe va sortir de casa seva, i es va dirigir a la morera, on havien quedat, quen va arribar-hi, però no hi havia ningú, ella era la primera. De cop va sentir un soroll darrere seu, es va girar contenta perquè es pensava que era Píram, però quan es va haver girat, va veure que qui tenia al davant no era el seu enamorat, sinó que era una lleona. Va anar caminant enrere poc a poc, li va caure el mocador, però va decidir no agafar-lo. La lleona es va dirigir cap al mocador i el va trencar, després va marxar.
Píram va arribar i es va trobar amb el mocador trencat, el va olorar i de seguida va saber que aquella olor era la de la seva enamorada, l'animal l'havia matat, sense pensar-s'ho més va agafar l'espasa i se la va clavar. Més tard va arrivar Tisbe i es va trobar a Píram al terra, ell li va dir que la seguiria fins la mort, aquesta van ser les seves últimes paraules, després de dir això Tisbe va agafar l'espasa i se la va clavar al pit.
I Júpiter en record a aquestes morts va odenar als pares que els enterressin junts, i va fer que les mores blanques es tenyissin del color de la sang de Píram i Tisbe.


