dijous, 11 de març del 2010

Píram i Tisbe


Els seus pares sempre ela repetien el mateix, que no juguessin amb el veí, a ells no els agradava la idea, perquè tenien la mateixa edat i si els seus pares no estiguessin renyits serien molt amics. Un dia van començar a cantar, a contar, i sols tenien 8 anys. Va anar passant el temps, però ells no elshi feien cas als seus pares, sense veure's ni un sol segon, s'havien fet molt amics. Un matí Píram va trobar un forat per on espiar als vein, en aquell instant, a l'altre banda hi havia Tisbe, de seguida la va cridar.

Els dos nens van començar a agafar l'hàbit de parlar-se a través del forat, però sense que els seus pares ho sabessin, és clar. Quan ja tenien onze anys, encara continuaven parlant-se, canviaven el brenar, els dibuixos,...

Van continuar passant els anys i ja eren dos adolescents, i es van enamorar l'un de l'altre. Per desgràcia, les seves famílies es continuaven odiant y ells s'estimaven bojament.

Una tarda Píram li va demanar a Tisbe si es podien trobar aquell vespre, ella ho va acceptar.

Tisbe va sortir de casa seva, i es va dirigir a la morera, on havien quedat, quen va arribar-hi, però no hi havia ningú, ella era la primera. De cop va sentir un soroll darrere seu, es va girar contenta perquè es pensava que era Píram, però quan es va haver girat, va veure que qui tenia al davant no era el seu enamorat, sinó que era una lleona. Va anar caminant enrere poc a poc, li va caure el mocador, però va decidir no agafar-lo. La lleona es va dirigir cap al mocador i el va trencar, després va marxar.

Píram va arribar i es va trobar amb el mocador trencat, el va olorar i de seguida va saber que aquella olor era la de la seva enamorada, l'animal l'havia matat, sense pensar-s'ho més va agafar l'espasa i se la va clavar. Més tard va arrivar Tisbe i es va trobar a Píram al terra, ell li va dir que la seguiria fins la mort, aquesta van ser les seves últimes paraules, després de dir això Tisbe va agafar l'espasa i se la va clavar al pit.

I Júpiter en record a aquestes morts va odenar als pares que els enterressin junts, i va fer que les mores blanques es tenyissin del color de la sang de Píram i Tisbe.

divendres, 5 de març del 2010

Cupido i Psiqué

un home va tenir tres filles molt boniques. Dos d'elles van tenir un marit i felicitat però l'altre, la més maca de totes anomenada Psiqué comparable amb la mateixa bellesa de Venus no en tenia. Tots l'admiraven i la contemplaven però ningun home li va demanar matrimoni per el fet de que era massa atractiva i que no podrien confiar en ella perquè algun dia ella podria marxar amb un altra home. Venus estava gelosa de la bellesa excepcional i li va demanar al seu fill Cupido que amb una de les fletxes que té fes que la bona noia s'enamorés d'un monstre.
El que no esperava la deessa fóu que Cupido es fixes de bona manera de Psiqué.

El pare preocupat per la seva filla va anar a consultar l'oracle d'elfos per demanar si ella tindria un marit, la resposta de l'oracle no va esdevenir com el pare pensava, li van dir el següent:

-Si a la teva filla voleu casar, deixeula damunt d'un turó i ella ha de romandre sola, només allà trobara a aquella persona.


El pare estava molt disgustat i va parlar amb Psiqué, la seva mare i germanes, fins que al final aceptaren la profesía i anaren a deixar a la noia en un turó. Van haver plors per deixar a la intemperie a Psiqué però al final tots marxaren i ella quedà completament sola.

Psiqué va romandra en mig de la obscuritat fins que una calida brisa va fer sentir que s'elevava fins que va apareixer en un prat i es va adormir.

Al matí següent quan ella despertà, va veure un castell magnific digne d'un déu, per la curiositat ella va entrar i va començar a sentir unes veus que li deien passa, banyat i de més.

Ella va obeïr. Mai havia provat un bany tan esplendit i menjat plats tan bons.

Va caure la nit i ella sentia que la persona que l'oracle mensionà era apunt d'arribar, estava una mica espantada però també encuriosida. En efecte, el va sentir a la seva esquena, com l'abraçaba i sense veure'l va sentir que no era ningun monstre ni res extrany, que era una maravella. Van anar transcurrint els dies i per ella passaven molt ràpids, i desitjava que arribés la nit per veure el seu estimat, però ven mirat ella mai el va veure, només el sentia cada nit, la seva olor, el seu tacte, el seu amor...Es van fer una promesa, la qual era que no es podrien veure mai la cara perquè llavors Psiqué el perdria per sempre i mai més tornarien a estar junts.

Una nit, Psiqué parlant am el seu amant, li va dir que volia veure a les seves germanes. El noi va acceptar amb desgracia i li va advertir a Psiqué que anés amb molta cura, que si anava amb les seves germanes els hi podria passar alguna desgracia a la honorable parella.

Al dia següent el deu Zèfir va portar a les seves dues germanes al castell.

Van haver moltes alegries al veure que la seva germana estava bé i era feliç, però al anar transcurrin el dia aquella alegria es tornava embeja perquè veien la riquesa i que era fins i tot molt més feliç Psiqué que no pas elles dos. Les germanes volien saber com era, qui era aquella persona però la noia es va dedicar a complir la seva promesa i els hi va dir que era un home jove que participava en una caceria.
Aquella nit el seu marit li va tornar a advertir que no veies a les seves germanes i ella no va voler acceptar-ho i li va dir que ella tenia el dret a veure-les perquè era la seva familia.

Va tornar a veure a les seves germanes i elles van confirmar les seves sospites de que mai l'havia vist perquè li van preguntar a Psiqué com era. Les dos emparentades li van començar a dir que amb qui estava no era una persona si no un monstre i aixó va fer que cada dia que passava Psiqué fes que el seu cor s'omplis de terror. Les germanes tenien un pla, per la nit Psiqué tindria que tenir un ganivet a sota del coixí i un llumí a sota del llit i quan l'home s'adormís...L'HAURIA DE MATAR. Aixì va passar. Per la nit quan el seu home s'adormí ella va treure la petita llumeta de sota del llit i empunyant el ganivet va enfocar al noi que dormia placidament, el va contemplar i va veure que no era un monstre, al contrari. Era una bellesa,era Cupido.

Quan va estar disposada a apagar el llumí es va caure cera calenta a sobre del Cupido i ell es va despertar, i li va advertir:-tu m'has vist i jo ara haig de desapareixer. L'amor no pot viure sense confiança. S'en va anar corrents mentre Psiqué comença a plorar i a seguirlo i no el va atrapar.
Amb gran tristesa la noia es va disposar a buscar-lo per tot el món fins a trobar-lo.
Mentrestant, Cupido va anar a parlar amb la seva mare Venus trist i desolat, la deessa al sentir les paraules del seu fill i les intencions de la noia jove va baixar a acabar amb ella,però la va veure i li va encarregar unes feines molt dures casi impossible de realitzar.
Psiqué va acceptarles una per una.Una de les proves consistia en separar les llavors en un matí de blat, roselles, mill i altres del mateix munt, i una altre consistia en esquilar les ovelles. entre moltes altres feines recomenades.
Cupido desde el cel ho va veure tot, i es va adonar que per molt que ella no hagués complert la promesa, els dos l'estimaven i que aixó ja era suficient per estar amb ella.
Psiqué estava estesa a terra i apunt de morir quan de sobte va apareixer Cupido el seu estimat i la va agafar i salvar de aquella mort casi segura.
la va abraçar i se la emportà volant.

Van estar junts per sempre més estimantse i amantse, veientse les cares, contemplantse, sentint el calor de l'un i l'altre i fóren felissos tota la eternitat.


Pausanias (General)

Pausanias era un general espartano. Pertenecía a la familia real espartana de los Agíadas. Hijo de Cleómbroto y sobrino del diarca Leónidas.


Tras morir Leónidas y Cleómbrto, Pausanias se convirtió en regente en nombre de su primo, hijo de leónidas, que era menor de edad.

Se plocamo vencedor en la batalla de Platea, donde lucho contra el ejercito de Mardonio reconquistanto Tebas y Bizancio. En este ultimo, los ciudadanos se quejaron por su actitud de dictador. Inició también una política de acercamiento a los persas, devolvie
ndo prisioneros nobles y el compromiso de matrimonio con una hija de Megabates, governador y hombre de confianza de Jerjes.

Esto ultimo y acoger costumbres persas provocaron su destitución. Estos hechos, y muchas otras cosas que había hecho contra las leyes de Lacedemonia, hicieron que su pueblo se enfadara con él. Les indignaba en gran manera, por ejemplo que el mismo Pausanias mandara esculpir en el trípode que los griegos habían ofrecido al templo de Apolo, en Delfos los siguientes versos: «Aquel griego capitán que Pausanias se llamó, ya que a los medos venció con gran trabajo y afán que en la guerra padeció,por honra del dios Apolo, aquí puso esta memoria, aplicando su victoria al favor de aquel Dios solo.»

La destitución de Pausanias como general del ejército de los aliados en la lucha contra los persas, fue una de las causas que promovieron la hegemonía ateniense previa a la guerra del Peloponeso.


Juzgado y declarado inocente, Pausanias regresó, por su cuenta, a Asia Menor, donde continuo manteniendo contacto con el Imperio persa. Reclamado de nuevo por los magistrados, regresó a Esparta, donde al parecer promovió una revuelta de los siervos de esparta. La declaración de uno de sus mensajeros fue su condenación.


Cuando iba a ser capturado huyó y se escondio en el templo de Atenea Calcieco.Los espartanos tapiaron el templo por todos los lados, encerrando a Pausanias en su interior. Esperaron a que estuviera al borde de la muerte y lo dejaron morir fuera para poder evitar un sacrilegio. Su cuerpo fue enterrado en el mismo lugar de su muerte, próximo a la tumba del rey Leónidas.


VERCINGETORIX


Va ser un gran lider dels gals i enemic dels romans. Va unir a la majoria de les tribus galas per lluitar contra Juli Cesar en les guerres de les galies. Pero va perdre en Alesia i executat en Roma.


Va ser un dels primers liders que va aconseguir defensar a una pert important de la nacio gala.


Va fer dificultosa la conquesta dels romans amb les seves estrategies ingenioses.




Nascut en Gergovia, no se sap la seva data de neixement pero els historiadors calculen que era menor dels trenta anys.




Era fill de Celtillos , lider d'un dels principals clans arverns. Era una de les tribus mes poderoses. El seu pare va ser assessinat per les families aristocratiques arvernes, quan tractaven de establir el seu dret al tro , abolits quan els arverns van ser derrotats per uns generals romans. Despres de vençer en Orange a Bituito rei dels arverns van inposar al seu poble un no regim.




Les millor tactica que va fer servir en la guerra de les galies.




La seva tactica es dividia en dos fases.


Primera: Colocasio d'una resistencia organitzada de manera que hostigui sense parar i pressionant a les forçes romanes instalades al seu territori i que proporcionaven suministres als exercits.

Segona:Consisteix en reunir i aliar a totes les tribus galas per tenir mes força.

El Panteó

El Panteón de Agripa o Panteón de Roma es un templo circular construido en Roma a comienzos del Imperio romano dedicado a todos los dioses (la palabra Panteón significa = templo de todos los dioses). El constructor Marco Vipsanio Agripa ,gravo en el panteón unas palabras, (M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT Marco Agrippa, hijo de Lucio, cónsul por tercera vez, (lo) hizo ). Durante siglos se pensó que esta inscripión hacía referencia al edificio actual. Sin embargo, tras las investigaciones(3) efectuadas por Chedanne en el siglo XIX se supo que en realidad, el templo de Agripa fue destruido, y que el existente actualmente es una reconstrucción realizada en tiempos de Adriano.También se sabe que los capiteles eran de bronce y que la decoración incluía estatuas de Augusto y Agripa El edificio sufrió daños por un incendio en el año 80, de los que fue reparado por Domiciano, aunque sufrió una nueva destrucción en tiempos de Trajano, en al año 110.

"El más bello recuerdo de la antigüedad romana es sin lugar a dudas el Panteón. Este templo ha sufrido tan poco, que aparenta estar igual que en la época de los romanos." Stendhal.[1]

Guerra de les Gàl·lies ( campanya contra els helvecis)


La Guerra de les Gàl·lies ès el nom del conflicte militar del segle 1 aC entre Roma que la encapçalava Juli Cèsar i la Gàl·lia que araseria l'actual França i Belgica. Les causes de la guerra son que Orgetorix cap del helvecis va conquerir part de la Gàl·lia occidental creuant la provincia romana de la Gàl·lia Narbonesa. El pas de un exercit per pobles romans va produir grans danys al·lobrigues van decidir revoltar-se. Orgetorix va trobar aliats per anar a conquerir la Gal·lia i quan Juli Cèsar es va enterar va sortir de Roma i va agafar uns exercits per anar a compatir contra el helveicis perque no conquerissin ni posessin en perill la Gàl·lia Narbonesa. Hi va haber dos batalles principals la batalla de l'Aarar es va produir quan els helvecis van saquejar als aduins que eren amics del poble roma i aquets van demanar que vingues Juli Cesar que va perseguir amb cinc legions als helvecis i els va atrapar quan creuauen el riu Arar. En aquesta batalla van morir molts gals i la resta van escapar els helvecis van demanar un tractat de pau pero Cesar no el va acceptar. L'altre es la batalla de Birbacte que despres de 14 dies de persecució Cesar es va enfrenyar al enemic a prop de Birbacte Cesar va ordenar als helvecis tornar a les seves terres.