Tot va començar quan Apol·lo i Cupido es van barallar per qui tenia les fletxes més poderoses. Cupido, per tal de demostrar que les seves podien fer una ferida impossible de curar, va llençar-li una fletxa d’or i amb punta afilada (les que generen amor) a Apol·lo, i una que té plom sota la canya (la que esquiva l’amor) a la nimfa Dafne. Llavors, Apol·lo va començar a perseguir Dafne per tot arreu i aquesta, filla del déu del riu i esgotada pel fàstic que Apol·lo li feia, va suplicar al seu pare que l’ajudés i aquest la convertí en llorer. Apol·lo després de comprovar que dins aquest llorer encara bategava el cor de la seva estimada, va convertir el llorer en el seu arbre i a la pobre nimfa no li quedà més remei que assentir-hi.
dilluns, 16 de març del 2009
Apollo i Dafne
Tot va començar quan Apol·lo i Cupido es van barallar per qui tenia les fletxes més poderoses. Cupido, per tal de demostrar que les seves podien fer una ferida impossible de curar, va llençar-li una fletxa d’or i amb punta afilada (les que generen amor) a Apol·lo, i una que té plom sota la canya (la que esquiva l’amor) a la nimfa Dafne. Llavors, Apol·lo va començar a perseguir Dafne per tot arreu i aquesta, filla del déu del riu i esgotada pel fàstic que Apol·lo li feia, va suplicar al seu pare que l’ajudés i aquest la convertí en llorer. Apol·lo després de comprovar que dins aquest llorer encara bategava el cor de la seva estimada, va convertir el llorer en el seu arbre i a la pobre nimfa no li quedà més remei que assentir-hi.
Argonautas
Jasón, acompañado de un grupo de unos cincuenta héroes griegos.única mujer de la expedición, famosa corredora y arquera.No mucho después llegaron a la isla de Lemnos, donde sólo habitaban mujeres. la reina, Hipsípila, que se enamoró de Jason, le contó que las mujeres de la isla habían sido castigadas por la diosa Afrodita, al no rendirle culto, impregnándolas de un olor tan desagradable que los hombres las habían rechazado, uniendose con mujeres de las islas vecinas. en venganza, las lemnias mataron a los hombres de la isla. los argonautas permanecieron con ellas un tiempo y luego se marcharon.la historia de los argonautas es una de las leyendas griegas más antiguas incorporando numerosos elementos comunes en las historias populares, el viaje peligroso de un heroe al que se le envia para desembarazarse de él imponiéndole una tarea imposible de llevar a cabo pero de la que sale victorioso gracias a la ayuda de aliados inesperados.
Etiquetas:
bàrbars,
cultura clàssica,
La meva opinió.,
Soldados
HERMES

DESCRIPCIÓ: Hermes es un deu que se'l descriu com un deu d'astuts pensaments, lladre, cuatrer de bueys, señor dels somnis, espía nocturn, guardiá de les portes ...El caracter principal d'Hermes, consisteix en el seu paper d'herald dels deus,
El seu carácter original de divinitat de la naturaleza arcana desapareix gradualment a les llegendes.
Era missatjer, quant es requería inteligencia per aconseguir l'objecte desitjat. Hermes era també el deu de la prudencia l'habiliat en totes les relacions d'intercambi social.
Hermes va inventar el foc, la siringa i la lira, Hermes inventa varis tipus de carreres i l'esport de la lluita, i per això es el patró dels atletes.
Els seus simbols son el gall i la tortuga. Espot reconeixer per la seva bossa, les sandalies aladas, el seu sombrer d'ala ample el la seva vara d'herald. Hermes va ser un lladre des del dia que va neixer
Era missatjer, quant es requería inteligencia per aconseguir l'objecte desitjat. Hermes era també el deu de la prudencia l'habiliat en totes les relacions d'intercambi social.
Hermes va inventar el foc, la siringa i la lira, Hermes inventa varis tipus de carreres i l'esport de la lluita, i per això es el patró dels atletes.
Els seus simbols son el gall i la tortuga. Espot reconeixer per la seva bossa, les sandalies aladas, el seu sombrer d'ala ample el la seva vara d'herald. Hermes va ser un lladre des del dia que va neixer
Caribdis i Escila

Escila i Caribdis, en la mitologia grega eren dos monstres marins que habitaben els costats contraris d'un estret, eren la personificació dels perills de la navegació proc de remolins i roques. Escila era una criatura enorme de dotze peus y sis llargs colls, cada un amb un cap amb tres fileres de dents amb els que devoraba a qualsevol presa que tenia al seu abast, i vivia en una gruta del precipici.
Al costat oposat hi vivia Carabdis, el remolí, que quan empassava les aigues del mar tres vegades al día, devoraba qualsevol cosa que se li apropés.

Quan l'heroi grec Ulisses va passar entre mig d'elles, va ser capaç d'evitar Caribdis, però Escila es va apoderar de sis dels seus mariners del vaixel i els va devorar.
En epoques posteriors es creia que la posició geogràfica de aquest perillós pas era l'estret de Mesina, entre Italia y Sicilia, amb Escila al costat italià. Diu la llegenda que Escila era una bella dona a la estimava un deu marí, que habia sigut transformada en monstre per la seva celosa rival, la bruixa Circe
TRAJES ROMANOS

SUBLIGAR, SUBUCULA Y FASCIA PECTORALIS
Los romanos son diferentes que los griegos llevaban ropa interior de lino llamado el subligar o subligaculum eran como unos calzondillos de la epoca antigua pero aora en la epoca actual los usan los obreros.La subucula era una túnica interior con la que los romanos incluso dormían( como un pijama ).Las mujeres también llevaban subligar y subucula como las griegas i tambien llevaban una banda de tela para sujetar los pechos llamada fascia pectoralis.
LA TÚNICA
Vestido echo de lana formada por dos piezas de telas cosidas y ceñido con un cinturón.Los hombres llevaban
la túnica hasta las rodillas por la parte frontal y más larga por
detrás .El complemento mas usado de la túnica era una banda de púrpura ( clavus ). La tunica mas especial se llamaba palmata que la llevaban los generales triunfadores en los desfiles.
la túnica hasta las rodillas por la parte frontal y más larga por
detrás .El complemento mas usado de la túnica era una banda de púrpura ( clavus ). La tunica mas especial se llamaba palmata que la llevaban los generales triunfadores en los desfiles.LA STOLA Y LA PALLA
La stola era el traje que la mujer romana casada llevaba sobre la subucula;era largo hasta los pies y se aguantaba con un cordon por las caderas i con un cinturón bajo los pechos (zona). En epocas antiguas fue sistituida por la tunica delmatica utilizada por los hombres en lugar de la toga.
La palla era un manto que las mujeres utilizaban cuando salian en público cubriéndose lo cabeza .
Gisela & mariana & patricia
Avenç Musical
Els grecs , abans utilitzaven una musicalitat melòdica basades en tres tetracords desendents, amb la escala dòrica com a model i amb tres gèneres musicals basats en les bariacions melòdiques; com ara el diatònic, i el hanarmònic els grecs atribuïen un significat expressiu.
La notació va ser alfabètica, i es reconeix gràcies com Pitàgores, Pultrac i altres.
Encara es conserva alguns fragments; com ara odes, himnes, preludis, lieds, etc. Quan es va produir la fi del món antic, la música religiosa combinada amb la música bizantina van ser els únics que van durar més segles.- Alguns músics romans i grecs:

- Aristòclides
- Atenodor de Teos
- Baqueides
- Bacqueu
- Bacqueu el vell
- Batalos
- Batil·le
- Antoni Vivaldi
- Bethoveen
- Wolgfang Amadeus Mozart
- Shubert
- Shuman
- J.S.Bach
- Heller
- Bhrams
- Haëndel
Etiquetas:
Aristides Quintilià,
Aristòclides,
Atenodor de Teos,
diatònic,
Pultrac
Subscriure's a:
Missatges (Atom)


