a Paleàpolis (ciutat vella), on hi perduraren poc temps hi anaren a la costa de la Península, on crearen un segon nucli anomenat Neoàpolis. A partir d'aquell moment va començar l'hel·lenització. Els nouvinguts foren acceptat fàcilment entre els indígenes, els quals, en poc temps ja es van establir amb els grecs i van millorar la seva qualitat de vida significativament. Empúries, en el seu lloc estratègic i a mans dels grecs fou un important focus de comerç per tota la Mediterrània(cosa que era d'esperar).Tenien moneda pròpia, com a qualsevol altre pòli on segons sembla el motiu es un Pegas(vegeu a la foto). Els indígenes i els grecs, al cap d'un temps van adoptar una identitat definida, és a dir, eren EMPORITAINS. L'influència d'aquesta nova pòli es va estèndre per al Llenguadoc i a la resta d'impediateses de la Península Ibèrica. Empúries fou a part d'una localització mercantil i econòmica, una gran zona de culta als Dèus, en especial a Apol·lo, Asclepi i Serapis
(adaptació d'un dèu oriental, confós per Zeus), ja que es va trobar al 1909 les restes d'una estàtua(Seràpis o Asclepi) i les poques restes d'Apol·lo. Des del 1908, a les ruïnes d'Empúries s'han trobat inumeràbles peces; anfores, monedes, algún mosaic tardà i història, molta i molta història. Actualment, el 2008 s'ha efectuat el centenari del començament de les descobertes, s'ha retornat la estàtua de l'Asculapi, restaurada (per fi i ja era hora) del Museu de la Prehistòria i clàssica de Barcelona( un fet que no es pot deixar d'esmentar en aquest escrit).
