Les Sirenes

Les sirenes són personatjes mitològics, que amb el seu cant embruixat, enamorava als pescadors i aquests desapareixien per sempre més.

En l'època grega, eren representades amb alas, amb cara humana i cos d'au. La transformació en criatura mitat dona, mitat peix, amb la part inferior recorberta d'escates, succeix a l'Edat Mitjana i a les llegendes celtes i germàniques. També són conegudes com a ondina en català poètic.

L'Origen de les sirenes no és clar. Eren filles de Forcis, segons uns mites la seva mare era la musa Melpòmene, segons altres Terpsìcore o Cal.líope . Les sierenes de la mitologia grega eren naiàdes (nimfes marines), meitat dones i meitat aus, no molt diferents de les Harpies.

Vivien a la illa Antemessa (florida) on la terra era blanca degut als ossos blanquejats dels navegants morts. Segons un oracle, quan un vaixell passava davant la seva illa, elles s'apropaven i comensaven a cantar, i els pescadors es tiraven a l'aigua per poder agafarles, tot i que mai ho aconseguien i morien afugats. Després les sirenes sels menjaven.

SIGNICAT DE LES SIRENES

La primera mensció de les sirenes és la historia assíria d'Atargatis, qui es va transformar per amor. Aquesta connotació amorosa i de seducció acompanyarà la majoria de representacions posteriors de la figura. Veure sirenes era signe de mala sort per als mariners, que podien naufragar o perdre's, per no tornar a casa. Per contra els finesos la veien com un auguri de surt, ja que la sirena era una mena de fada aquàtica que podia concedir un desig o guarir una malaltia.

La equació d'extrema bellesa i perill és una constant en alguns mites sobre la dona, dels quals la sirena en seria un exemple. El fet de tenir escates estava associat al pecat durant l'Edat Mitjana i per això apareixen en nombrosos capitell junt a serps i peixos.