Deucalió i Pirra

En aquella època, els homes van deixar de tenir por del Déus i van deixar d'adorar-los. Es barallaven entre ells, no es tenien respecte, ja no eren capaços de viure junts.

Des del cel Júpiter es va començar a posar furiós, fins que al final es va enfadar tant que va deixar anar l'aigua del cel a la Terra.

Durant nou dies i nou nits, va ploure molt. La Terra va quedar negada i els éssers vius també, excepte dos, un home i una dona triats per Júpiter, ella pel seu respecte amb els Déus, ell pel seu amor a la justícia.Deucalió i Pirra es van abraçar, se'n van donar compte de que els Déus els havien triat.

Van començar a buscar altre persones, però no hi havia ningú més, més tard van veure terra, era el pic del mont Parnàs. Júpiter va ordenar que les aigues baixessin i que el sol tornés a apareixer. Els dos humans van decidir anar a demanar consell a Temis per poder tornar a poblar la raça humana. Van trobar el temple, van entrar i es van posar de genolls davant del seu altar i li van demanar ajuda. Ella els hi va dir : "Marxeu del temple, tapeu-vos el cap, afluixeu-vos els vestits senyits i tireu per l'esquena els óssos de la gran mare". Deucalió i Pirra van inentar fer-li més preguntes, però ells ja havia dit el seu oracle. No entenien el que havien de fer, van estar pensant duran una bona estona fins que al finar Deucalió va descubrir que la gran mare era la Terra i els seus ossos eren les pedres, i ho van intentar. Les pedres que tiraa Deucalió es transformaven en homes i les que tirava Pirra en dones.