Un credit per no olvidar

Aquest credit m'ha agradat molt, perquè he après bastantes coses sobre l'art de grècia.
La mitologia ha sigut una de les coses que més m'ha agradat, una de les històries de mitologia que m'ha fet més pena ha sigut Piram i Tisbe i la que més m'ha agradat ha sigut la d'Apolo i Dafne.
Hem mirat dues pelis: Pompeya i Ulisses, que han sigut molt boniques les dues però em quedo amb la de Ulisses encara que alguns talls fan pena però té un final molt bonic.
En definitiva ha sigut un credit molt divertit.

Aixó és el que penso!

És un crèdit molt curiós i interessant.

La meva primera impreíó va ser, que creia que seria un crèdit aburrit perque el seu nom dona aquesta impressió.

Jo crèia que seria tot de memoritzar anys ,com per exemple a quin any van conquerir els gregs empuries o qua van arribar a la peninsula els romans i coses per l'estil, i també creia que fariem examens, pero veure pelicul·les ni m'ho hauria inmaginat.

En resum que creia que seria tot molt aburrit.

M'ha agradat una mica tot, pero el que més m'ha agradat han sigut la mitologia grega i les pel·lícules,una de les que m'es m'ha agradat ha sigut la odisea.

Abans de fer aquest crèdit no savia res de res sobre la ciutat de Pompeya que va quedar sepultada en canvi ara sí.Hem va semblar molt sorprenent com vanquedar els cosos de les persones, la lava és com un motlle.

Aixó del blog també m'ha agradat molt.

POMPEYA - LA TRAGEDIA

En el año 79 los pequeños terremotos que de cuando en cuando sacudían la zona aumentaron considerablemente, tanto en tamaño como en intensidad. Uno de ellos llegó a bloquear el flujo de agua del Aqua Augusta, el acueducto que abastecía a Pompeya y las ciudades vecinas, unas 48 horas antes de que se produjese la erupción que se avecinaba. A la una de la tarde del día 24 de agosto se produjo una explosión cien veces más potente que la de la bomba atómica lanzada en 1945 sobre Hiroshima, Japón. La parte más alta del Vesuvio voló por los aires, comenzando la emisión de gases, polvo y cenizas a la atmósfera que configuraron lo que hoy se llamaría una nube piroclástica. Se calcula que la nube alcanzó entonces más de treinta kilómetros de altura.
La mejor crónica de la tragedia procede de los escritos de Plinio el joven (quien se basó en muchas de las observaciones dejadas por su tío, Plinio el viejo, y en su propia experiencia personal), que fueron relatados al también historiador Tácito en una carta. Plinio describe una enorme columna de humo gris y oscuro, «con la forma de un pino», brotando del Vesubio y perfectamente visible desde donde él se encontraba, en la villa familiar de Miseno (Miseno dista 30 kilómetros de Pompeya y se encuentra separada de ésta por la bahía de Nápoles[1]). Plinio el Viejo, que comandaba la flota de Miseno, recibió poco después una carta de auxilio de la mujer de un amigo suyo, atrapada en su casa de Stabia (hoy Castellamare di Stabia), no lejos de Pompeya. Deseando presenciar desde más cerca el fenómeno (tal vez con la intención de incluirlo en los nuevos tomos de la Historia Natural que estaba escribiendo) dirigió en persona una escuadra que cruzó entonces la bahía.

La mayoría de los habitantes de la región, en cambio, se encontraban hasta cierto punto tranquilos, ya que ignoraban todo lo relativo a los volcanes. El Vesubio llevaba más 1.500 años sin entrar en erupción, mucho antes de la propia fundación de Roma y Pompeya, por lo que sus habitantes lo tenían por una simple montaña inofensiva. El descubrimiento se agravaba si se tiene en cuenta que en la época romana ni siquiera se tenía un verdadero conocimiento de lo que era un volcán: esta palabra, de hecho, no tiene equivalente en latín, sino que la voz actual en castellano procede del nombre de Vulcano, el dios del fuego y los metales cuya fragua se situaba en e çl Etna. A este volcán sicíliano, único que hasta entonces había sido visto en erupción por los romanos, se le consideraba excepcional por esta característica. Así pues, no es de extrañar que en un primer momento sólo una parte de los habitantes de la ciudad recogiesen algunas pertenencias y se marchasen presas del nerviosismo o el pánico. Poco después, la ceniza comenzó a acumularse en la atmósfera, formando una nube negra que el viento empujó hacia el sureste. Así, Pompeya quedó oscurecida como si se hiciese de noche en pleno día, mientras que Herculano, situada mucho más cerca del volcán, siguió bañada por el sol. A la ceniza le siguió una lluvia de piedra pómez sobre la ciudad, un fenómeno inaudito para los romanos, que pronto comenzó a acumularse sobre las calles y tejados.

Las únicas crónicas fiables de lo ocurrido fueron escritas por Plinio el Joven en una carta enviada al historiador Tácito. Plinio observó desde su villa en Miseno (a 30 km del Vesubio) un extraño fenómeno: Una gran nube oscura en forma de pino emanando de la clima del monte. Al cabo de un timpo, la nube descendió por las faldas del Vesubio y cubrió todo a su alrededor, incluyendo el mar.

La <nube> sobre la que escribió Plinio se conoce actualmente como flujo piroclástico, una nube de gas, ceniza y roca sobrecalentados que es expulsada por un volcán. Plinio constató que hubo varios temblores de tierra antes y durante la erupción. También anotó quelas cenizas caían en capas muy gruesas y Miseno tuvo que ser evacuada.

Su descripción reflejaba el hecho de que el Sol fue bloqueado por la erupción y la oscuridad reinaba en pleno día. Su tio Plinio el Viejo había partido en varios barcos (Miseno se encontraba frente a Pompeya, al lado de la bahía) con la intención de investigar el fenómeno. Plinio el Viejo murió aparentemente por asfíxia causada por el dióxido de carbono tras desembarcar.

Ulises

El llegendari heroi grec Odisseu, era el rei d'itaca, una illa petita en el mar Jónio, on vivia amb la seva esposa Penelope. ell era conegutpere els ramons com Ulises.despresdespres de lluitar amb els grecs en la guerra de la ciutatde troya,Odisseo va comensar el seu biatja de regres cap a la seba casa.El seu biatja ba ser obstruit per el deu poseidon.

Duran el seu biatja el seu biatja de regres cap a casa ba tenir abenturas increibles, pro la seba inteligensia el ba ajudar a sobrebiure a les dificultats, a pasar de que la seba tropa no ba ser tan afortunada, Despues de bagar deu anys, final ment ba arribar a la seba casa.

Durant la seba llarga ausencia, els seus amics trataban de conbense a la seba esposa Penelope per que es tornes a casar.

Quan ba arribar odiseo, es ba disfresar com un mendigo. Nomes el seu gos bell el ba reconeixer. Hasta despues la seba dona permanesia fiel

Ella no habia bist al seu marit des del comansament de la guerra de troya, vint anys anrera. Despues de tants anys es pensaba que ella era viuda. Presionada pels seus pretendents, ella ba decidir que es casaria amb un dels seus pretendents, ella ba declarar que es casaria solament amb aquell que podes tocar un arc extremada men dur que era de odiseo. Tots els seus pretendents hu ban intentar pro nomes ulises hu ba lograr.

Quan ho ba aconseguir ba matar a totom que es bolia quedar amb totas las sebes fortunes i es ba poguer reunir amb la seba dona

Què hem aprés del nostre MAGISTER

En aquest curs 07-08, hem aprés i comentat moltes coses al crèdit de CULTURA CLÀSSICA, com ara...
·D'on venim?
·Perquè som així?
·Qui eren els grecs?
·Què li va passar a Pompeia?
·Perquè es diu que fer una "Odissea" és fer un trajecte molt llarg?

Mites, pintures i històres curioses ens an guiat per aquest crèdit. Encara que el que estudiem sigui antic, els mètodes per fer-ho no ho són gens ni mica. Utilitzem aquest blog per penjar-hi els nostres mini-treballets, que els traiem dels "power point" que ens passa i comenta el nostre Magister.
Encara que no em parlat gaire dels romans, el poc que em vist (sobretot la pel·lícula-documental de Pompeia) crec que ens ha agradat. I pel que fa a la llarga història Hel·lenística, crec també que ens quedem amb dos coses principals: Perquè som com som? (cosa també atribuïda als romans) i els mites, que encara que fossin gent de ciència i avenç, està molt bé que tinguessin aquestes històries. Ni que fos per aprendre'n una mica de les desaventures dels seus personatges (en majoria, déus i herois).
Pel que fa a mi, la meitat dels mites me les sabia de memòria, ja que l'art hel·lenístic i per tant els seus mites, són un tema recurrent a casa meva. I per acabar de fer el pastís més gros, la pel·lícula, em va cansar una mica, ja que encara que estigués molt ben feta, jo ja m'havia llegit l'Odissea i la Ilíada dos estius anterors.
En general ha estat bé, però m'esperava que parlessim més de la Ilíada i l'Odissea, ja que són uns dels pocs grans clàssics que han perdurat. He trobat a faltar el famosíssim Àyax, Arkantos i altres perssonatges que, més petits o més grans, van deixar una marca en aquests llibres.
També he trobat a faltar alguna coseta més dels romans, que només en vam parlar un parell de sessions...
Apa, el crèdit s'ha acabat, i com diria el nostre amic... Veni Vidi Vici.

clase de cultura clasica

Ma agradada Moltó aquest credit Per que mai no avia fet servir tan l’ordinador i en les classe hem fet servir molt el PowerPoint.
Ami això de cultura clàssica no m’agradava molt proa amedida de que a anat pesant el temps ma anat agradant mes
Ha estat divertit pesat molt be i espero que en torni agafar algun de aquest crèdit