Els tríglifs eren blancs i blaus (pedra calissa), per tant, hi havia policromia. El fons dels frisos i mètopes era vermell i el del frontó blau brillant i en les figures es pintaven els ulls i els cabells. Al Partenó trobem alteracions imperceptibles a simple vista però compleixen una missió de contrarestar il·lusions òptiques. Els frisos i frontons ricament decorats amb relleus que surten més de dalt per compensar la visió des de baix i les mètopes van disminuint la seva amplada des del centre fins els costats; també les columnes de l’ èntasi –o perímetre- s’aprimen cap a la part superior, mentre que el fust es bomba a unes 2/5 parts de la seva altura. Ta,é les columnes dels extrems estan mes separades, tenen un diàmetre més gran que la resta i s’inclinen cap a dintre, primer per resistir millor i desprès per compensar la sensació visual que es tomben cap enfora. Fídies va esculpir pel Partenó els frontons, mètopes i frisos interiors. Els dos frontons fan referència a la vida de la deesa atenesa. L’oriental representa el moment en que ha nascut del cap de Júpiter; El rei dels deus es assegut al seu tron i al seu costat, dempeus, la deesa de la saviesa, entre tots dos vola una petita victòria. Hafasitos (deu del foc) que ha ajudat al naixement tallant amb una destral el cap de Júpiter, presència l’escena amb altres deus, entre ells Hèlios, el sol, que surt del seu carro y Selene, la lluna, que es retira amb el seu. Als extrems, d’un costat Dionisos del vi, recostat ocupa l’angle amb les seves cames. De l’altre costat tenim tres dones embolcallades amb robes finíssimes, assegudes dos i l’altre recostada. El tema del frontó occidental es la competició entre Poseidó, deu del mar, i Atenea per la possessió de la colina. Poseidó amb un cop de trident fa brotar aigua de la terra, Atenea de un cop de llança crea una olivera, arbre de la saviesa i símbol de la ciutat d’Atenes; Atenea es declarada triomfant. Diversos deus, entre ells Crecrops y Erectreo amb les seves famílies contemplen el conjunt.
L’ estil i qualitat de les mètopes es diferent, plaques quadrades adornades amb relleus que alternen amb els tríglifs formant el fris al voltant del temple, el seu nombre total des de 92 i estan dedicades a quatre guerres, una en cada façana. Gigantomàquia (lluita dels homes amb els gegants), Centauromàquia (amb els centaures), Amazomàquia (amb les amazones) i guerra de Troia. A la part alta del mur de la naos hi havia un fris que representava la processó de les Panateneas, una comitiva que anava cada any al temple per oferir a la deesa un mant teixit per las joves ateneses, en total 200 metres de fris. La sala més gran contenia la colossal estàtua Criselefantina (d'or i de vori), dedicada a Atena i esculpida per Fídies.
Els tríglifs eren blancs i blaus (pedra calissa), per tant, hi havia policromia. El fons dels frisos i mètopes era vermell i el del frontó blau brillant i en les figures es pintaven els ulls i els cabells. Al Partenó trobem alteracions imperceptibles a simple vista però compleixen una missió de contrarestar il·lusions òptiques. Els frisos i frontons ricament decorats amb relleus que surten més de dalt per compensar la visió des de baix i les mètopes van disminuint la seva amplada des del centre fins els costats; també les columnes de l’ èntasi –o perímetre- s’aprimen cap a la part superior, mentre que el fust es bomba a unes 2/5 parts de la seva altura. Ta,é les columnes dels extrems estan mes separades, tenen un diàmetre més gran que la resta i s’inclinen cap a dintre, primer per resistir millor i desprès per compensar la sensació visual que es tomben cap enfora. Fídies va esculpir pel Partenó els frontons, mètopes i frisos interiors. Els dos frontons fan referència a la vida de la deesa atenesa. L’oriental representa el moment en que ha nascut del cap de Júpiter; El rei dels deus es assegut al seu tron i al seu costat, dempeus, la deesa de la saviesa, entre tots dos vola una petita victòria. Hafasitos (deu del foc) que ha ajudat al naixement tallant amb una destral el cap de Júpiter, presència l’escena amb altres deus, entre ells Hèlios, el sol, que surt del seu carro y Selene, la lluna, que es retira amb el seu. Als extrems, d’un costat Dionisos del vi, recostat ocupa l’angle amb les seves cames. De l’altre costat tenim tres dones embolcallades amb robes finíssimes, assegudes dos i l’altre recostada. El tema del frontó occidental es la competició entre Poseidó, deu del mar, i Atenea per la possessió de la colina. Poseidó amb un cop de trident fa brotar aigua de la terra, Atenea de un cop de llança crea una olivera, arbre de la saviesa i símbol de la ciutat d’Atenes; Atenea es declarada triomfant. Diversos deus, entre ells Crecrops y Erectreo amb les seves famílies contemplen el conjunt.
L’ estil i qualitat de les mètopes es diferent, plaques quadrades adornades amb relleus que alternen amb els tríglifs formant el fris al voltant del temple, el seu nombre total des de 92 i estan dedicades a quatre guerres, una en cada façana. Gigantomàquia (lluita dels homes amb els gegants), Centauromàquia (amb els centaures), Amazomàquia (amb les amazones) i guerra de Troia. A la part alta del mur de la naos hi havia un fris que representava la processó de les Panateneas, una comitiva que anava cada any al temple per oferir a la deesa un mant teixit per las joves ateneses, en total 200 metres de fris. La sala més gran contenia la colossal estàtua Criselefantina (d'or i de vori), dedicada a Atena i esculpida per Fídies.
